a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

herba sanguinària f BOT Nom popular que reben indistintament dues plantes: Paronychia argentea i P. capitata, de la família de les cariofil·làcies. Ambdues són molt freqüents a llocs secs, vores de camins, camps incultes, clarianes de garrigues, etc. P. argentea és una petita herba perenne d’un o dos palms, soca llenyosa i tija ramificada que s’estén per damunt del terra. Les fulles són petites, lanceolades, oposades i surten a cada nus acompanyades d’un parell d’estípules curtes, escarioses i platejades. Presenta inflorescències en glomèruls grans, axil·lars o terminals i molt visibles perquè es troben acompanyades també de bràctees papiràcies de color blanc platejat; el calze té cinc sèpals pilosos de marge escariós i forma de caputxa rematada per una aresta punxeguda; cinc estams i estil curt; cinc pètals molt reduïts, quasi filiformes. Floreix des del final de l’hivern fins a principi de l’estiu. P. capitata es distingeix de l’anterior perquè els glomèruls se situen en els extrems de les branquetes que, generalment, són més curtes. Les bràctees són més grans, lluents i conspícues, oferint en general un aspecte més dens. Les fulles són més petites, pubescents, ovalades i de color gris verdós. No obstant això, la principal diferència es troba als sèpals que estan desproveïts de marge membranós, tenen forma afilada i no són ni cucullats ni arestats. Encara que no consta el seu ús a les Pitiüses, és una planta coneguda des de l’antiguitat, amb propietats diürètiques i astringents, utilitzada per guarir els panadissos, per purificar la sang i com a antihemorroïdal. [XGR]