|
herba de les abelles
f BOT [Gènere Ophrys, família de les orquidàcies
] Grup de plantes herbàcies, vivaces que fan flors de tonalitats
marrons, que recorden les abelles, els abellots o les mosques. L’aparell
radicular és format per arrels cilíndriques i dos tubercles
ovoides dels quals surt una roseta de fulles aplicades contra el terra.
Són fulles amb els nervis paral·lels, lanceolades o un xic
ovades, amb el marge enter i sense pèls. La tija herbàcia,
única i de fins a poc més d’un palm d’alçada,
neix cada any a la primavera per sostenir les flors, que surten en nombre
reduït. Són flors molt evolucionades, especialitzades en la
pol·linització per himenòpters. Tenen simetria bilateral,
amb tres sèpals i tres pètals. Un d’ells, anomenat
label, és molt diferent als altres i pels tons marrons i els pèls
que té simula una abella parada sobre la flor. Els òrgans
reproductors masculins i femenins són disposats en una estructura
especial, el ginostem. Els abellots mascles, atrets per l’olor,
confonen el label amb una femella i s’hi apropen per copular. Llavors,
en tocar el ginostem, s’adhereixen al seu cos uns sacs plens de
pol·len que, posteriorment, servirà per pol·linitzar
les flors que l’abellot visiti. El fruit és una càpsula
seca que allibera milers de granes diminutes que són emportades
pel vent. Perquè les granes germinin necessiten la presència
de determinats fongs al sòl, amb els quals establiran una relació
simbiòtica de per vida. A les Pitiüses es troben deu espècies
(vegeu taula) que, a voltes, s’hibriden entre elles. Són
plantes que viuen en terrenys secs, herbassars, brolles, vores i clarianes
de pinedes, camps abandonats, etc. Ophrys balearica és
un endemisme de les illes Balears, que és especialment comú
a tota l’illa d’Eivissa. [JDE]
|