a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

hemípters m pl ZOOL Dins de la classificació científica dels insectes en diversos ordres, el mot hemípter s’ha referit tradicionalment a un conjunt d’espècies en el qual s’inclouen animals com ara les cigales, pugons i cotxinilles (actual ordre dels homòpters) o les xinxes i bernats pudents (ara sota l’ordre dels heteròpters). Tot i que aquest agrupament d’espècies no és admès en començar el segle XXI, hom encara fa servir la paraula hemípters per referir-s’hi. Són insectes de mida molt variable, des d’uns centímetres, com és el cas de les grans cigales, fins als pocs mil·límetres que fan els pugons més petits. Els homòpters acostumen a presentar quatre ales membranoses, per bé que hi ha nombrosíssimes excepcions. D’altra banda els heteròpters tenen dues ales transformades en èlitres, és a dir, ales més endurides que protegeixen les vertaderes ales de vol. Tanmateix es trobarien moltes excepcions a aquesta descripció general. Es troben hemípters tant al medi terrestre com a l’aquàtic, així es poden trobar a safarejos i cocons, al bosc, als cultius o als pradells d’herbàcies. Pertanyen a aquest grup els sabaters, que es desplacen per sobre de la làmina d’aigua, i també les notonectes, insectes molt comuns en els safarejos. A més d’ocupar gran diversitat d’hàbitats, els hemípers també mostren un gran ventall tròfic, així tots els referits com a homòpters són vegetarians i s’alimenten de la saba de les plantes sobre les quals viuen. Dins d’aquest grup d’insectes hi ha espècies ben conegudes de tothom com són les cigales, que emeten el seu so des dels pins de manera estrident i penetrant els dies d’estiu. Malauradament, hi ha també alguns d’aquestos hexàpodes que són coneguts per ser flagells dels conreus i de les masses forestals, és el cas de les cotxinilles i els pugons. D’altra banda hi ha els hemípters, d’espectre tròfic més ampli, ja que hi ha espècies paràsites d’animals com ocells, ratapinyades o humans, altres que són vegetarianes i fins i tot n’hi ha que cacen altres insectes, per la qual cosa es fan servir en la lluita biològica contra plagues. El grup dels hemípters és un rapidíssim colonitzador de nous ambients, perquè són partenogenètics, és a dir, una femella pot reproduir-se sense necessitat de fecundació per part del mascle, que en algunes espècies és molt difícil de trobar. Es pot donar la circumstància, sobretot entre els pugons, que una femella dugui dins la seua cria i aquesta al seu torn ja en tengui una altra en gestació. Aquesta capacitat de reproduir-se tan ràpidament els fa grans invasors de cultius. [CaS]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici