a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

hauterivià m GEOL Tercer estatge del cretaci inferior, situat sobre el valanginià i sota el barremià que abasta un període de temps comprès entre 135 i 131,8 milions d’anys. Els seus sediments apareixen amb profusió a les dues unitats tectòniques superiors, la d’Eivissa i la de Sant Josep, formant part de l’uniforme i potent complex margós del cretaci inferior que, amb fàcies semblants a ambdues, caracteritza aquesta sèrie. Es tracta de margocalcàries arenoses de color marró groguenc, verdós o grisenc disposades en bancs d’entre 20 i 50 cm de gruix, alternant amb margues dels mateixos colors. Hi abunden els grans de quars i mica (moscovita). Sovent s’hi presenten concrecions d’òxids de ferro. En determinats afloraments (vora oest de cala Jondal) assoleix un gruix de 100 m. Un fet ben característic i diferencial n’és la presència de cefalòpodes pirititzats, especialment ammonits, que han permès juntament amb l’estudi dels microfòssils (H. Nolan, 1895; P. Fallot i H. Thermier, 1921-23; E.N. Spiker i U. Haanstra, 1935; G. Colom 1947; Y. Rangheard, 1969) la individualització i datació d’aquest nivell que no és reconeixedor per les seues característiques litològiques. D’entre els fòssils més representatius d’aquest estatge destaquen entre els ammonits, Crioceratites nolani, Subsaynella sayni, Pseudothurmania angulicostata, Phylloceras sp., Phyllopachyceras sp.; belemnits com Duvalia dilatata, Hibolites jaculum; equinoderms com Toxaster retusus, Holaster intermedius, Pseudocidaris clunífera, Cidaris lardyi; lamel·libranquis com Exogyra couloni, Requienia leusdalei, Plicatula placunea, Polyconites verneuilli, i entre els braquiòpodes, Belothyris pseudojurensis, Oblongarcula alemannica, Lamellaerhynchia rostriformis. A la sèrie d’Eivissa s’han descrit bons afloraments al vessant SW del puig d’en Cardona i del puig d’en Palleu (Sant Josep de sa Talaia) així com al flanc oest de la talaia de Sant Vicent de sa Cala i al vessant nord de sa Mola i del puig d’en Blai (Sant Joan de Labritja). A la sèrie de Sant Josep, l’hauterivià aflora al complet a la vora oest de la punta des Jondal, en una sèrie invertida que presenta margocalcàries arenoses de color marró groguenc en bancs de 20-50 cm alternant amb margues grises. Al vessant sud-oest de la serra de la Cova Santa apareix un tram de margues de colors groc verdós i marró alternant amb calcàries argilenques finament foliades de color groc verdós en capes de 30-40 cm de gruix i amb gran abundància de fòssils pirititzats. Aflora també als penya-segats des Cubells i al vessant sud-est de la Talaia de Sant Josep just a la base de les calcàries ebúrnies del cretaci superior. Al contrari, l’estudi de les associacions de fòssils de la sèrie d’Albarca, només han permès reconèixer l’hauterivià (H. Nolan i Y. Rangheard) a les calcàries argiloses amb nòduls de calcàries gresoses o glauconoses i margues de sa Creu a Sant Miquel. Aquesta formació suposaria un trànsit entre la massa calcària i dolomítica del juràssic terminal (tithonià) i de la base de cretaci (berriasià-valanginià) amb les calcàries urgonianes que s’inicien a l’hauterivià superior-barremià que constituirien un equivalent lateral a les fàcies margoses de la sèrie d’Eivissa. [XGR]