a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

halita f GEOL Mineral de clorur sòdic que es presenta en cristalls o en masses cristal·lines granulars, amb exfoliació cúbica coneguda com sal gemma. També es presenta en massa granular o compacta. És incolora o blanca, però pot tenir també tonalitats groguenques, vermelloses, etc. a causa d’impureses. L’halita és un mineral molt corrent, apareix en àmplies capes i masses irregulars, com un precipitat de les aigües marines i interestratificat amb roques sedimentàries. Els dipòsits de sal es formen per l’evaporació gradual i dessecació final de masses d’aigües salades. Les capes de sal formades així han estat cobertes posteriorment per altres dipòsits sedimentaris i gradualment enterrats sota la capa de roques que els esmentats dipòsits varen originar. El gruix de les capes de sal és molt variable, des d’uns pocs metres fins a centenars. Extenses mines de sal es distribueixen per tot el món i existeixen mines en moltes localitats. A les Pitiüses l’halita es produeix a escala comercial als estanys de les salines. A Formentera deixaren de produir-la amb l’argument de falta de rendibilitat. Bàsicament la sal s’obté estancant l’aigua marina en un conjunt d’estanys de concentració on l’aigua mare desprèn les sals menys solubles. A continuació és traspassada als estanys cristal·litzadors on precipita la sal que, després, és aixecada i amuntegada a les garberes. L’halita s’empra principalment en la indústria química com a font de sodi i clor per fabricar sobretot bicarbonats sòdics i sosa càustica, modificats per al rentat i les indústries tèxtils, fusteres i adobats. Partint de l’halita s’obté sodi metàl·lic, àcid clorhídric i clor. En estat natural s’usa en grans quantitats per a l’adobat de pells, preparació d’adobs, aliment del bestiar i herbicides. A més del seu ús com a condiment, s’utilitza en la preparació d’aliments de diverses classes i en la conservació del greix de vedella, formatge, peix i carn. [ATC]