a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

habilitador m HIST Càrrec de l’antiga Universitat d’Eivissa i Formentera. Segons el règim de sac atorgat a la Universitat d’Eivissa l’11 de novembre de 1454, cada una de les cinc cinquantenes havia d’elegir un habilitador. La seua missió era escollir, dels membres que conformaven la seua pròpia cinquantena, quines eren les persones més idònies i adequades per a cada un dels tres estaments en què es considerava dividida l’illa: de mà major, de mà mitjana i de mà de fora. Els habilitadors escrivien llurs noms en un pergamí que posaven dins boles de cera d’igual pes i grandària. Aquestes eren ficades dins els tres sacs, un per a cada estament, i un infant més petit de set anys realitzava l’extracció el primer dia d’abril davant el Consell General. Dels tres sacs havien de sortir els tres jurats i nou oficials. D’igual forma, cada habilitador havia de triar de la seua cinquantena dos homes que no haguessin estat ja insaculats, per habilitar el sac que corresponia al càrrec de logador. Havien de prestar jurament de no dir ni denunciar cap dels noms d’aquells que havien estat elegits i ficats dins els quatre sacs. Si algun dels cinc habilitadors moria, la cinquantena a què pertanyia havia d’escollir-ne un altre immediatament, i eren exclosos perpètuament de tot càrrec. El règim de sac es modificà l’any 1461, en el qual s’anul-là el sac de logador (que sortia del sac de mà de fora) i establia que els habilitadors no podien elegir persones fraudulentes sota pena de 500 lliures. Així mateix, podien demanar als oficials si tenien coneixença dels qui haguessin comès dany, engany o perjudici a la Universitat, i en cas de posar algú que els oficials haguessin refusat denunciar, tan sols n’eren responsables els mateixos oficials. Aquest sistema insaculador s’anà reformant de forma continuada; a les ordinacions de 1663 destaca l’absència dels habilitadors en la insaculació, competència que ja corresponia al delegat del rei, el governador. [ACM]