a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Himyari, Abu ‘Abd Allah Muhammad ibn ‘Abd Allah ibn ‘Abd al-Man‘am al- HIST (Al-Andalus final s XIII — inici s XIV) Geògraf que escrigué un repertori de descripcions de ciutats andalusines, el Kitab ar-rawd al-Mi‘tar fi habar al-aqtar, en què dedicà especial atenció, documentada i amb acurat maneig dels relats, a la conquista de les Illes Orientals (Balears) per part dels almohades (599 H—1203 dC). Pel que fa a Eivissa, al-Himyari en va fer una breu però valuosa descripció de la geografia física i política, encara que únicament esmenta, sense anomenar-les pel seu nom, Formentera i s’Espalmador, de les quals diu que les separa d’Eivissa un estret pas anomenat al-Abwab, que significa les portes. Al-Himyari ofereix les dimensions d’Eivissa i la seua situació respecte de Dénia i de Mallorca; afirma també que la vila és petita però amb aspecte de ciutat, comptà fins a deu indrets de la costa on podien fondejar els vaixells, anotà la presència d’aigua de fonts, l’existència de petits nuclis agrupats de cases fora la vila, l’ús en la construcció naval que es fa de la fusta dels abundosos pins i l’alta productivitat de les salines. Un aspecte important, sobre el qual ha cridat l’atenció Miquel Barceló i després Guillem Rosselló, és el passatge en què el geògraf traça com era l’organització fiscal de les Illes Orientals; tot fent servir una metàfora, afirma que Mallorca és la mare d’Eivissa i de Menorca i que a ella trameten els impostos (kharaj) recaptats. Això dóna idea de la unitat fiscal de les Illes Orientals, probablement organitzada des del primer moment de la conquista de 902 i que per a M. Barceló constitueix el sòlid precedent del futur regne de Mallorca. [AFA]