a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Herreyns, Gilbert (Brussel·les 1943) ART Pintor amb una destacada producció gràfica. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Cambre sota la direcció de Paul Delvaux i Jo Delahaut. A partir de l’any 1973 resideix de forma permanent a les illes Pitiüses. El 1981 va crear un taller especialitzat en obra gràfica a la Mola de Formentera que anomenà Taller Blau i que va tancar el 1984. En aquesta mateixa línia, l’any 1994 va crear un nou taller al poble de Jesús d’Eivissa, que anomenà Taller Blau II, on va fer classes. Des de principi dels anys seixanta participà a nombroses exposicions individuals i col·lectives tant nacionals com internacionals. Va presentar la seua primera exposició individual a la Galerie Saint Laurent de Brussel·les el 1966, i des d’aleshores ha continuat exposant de forma permanent a la seua ciutat natal, on també va ser el creador del revestiment ceràmic de l’estació de metro de Tomberg (1976). Destaca la seua presència a les mostres individuals de Rotterdam (1967) i Wetteren (1970). Cal remarcar que de 1991 a 1993 va viure i treballar a Nova York, la qual cosa li va permetre que la seua obra tengués una presència significativa als Estats Units; així exposà a la Lehigh University Art Gallery de Bethlehem, Pensilvània (1992) i a la Ergane Gallery de Nova York (1993). La seua primera exposició individual a Eivissa va tenir lloc el 1973 a la Galeria Carl van der Voort, on des d’aleshores la seua obra ha estat sempre present. També exposà al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa el 1980, participà en l’exposició Arco de Madrid el 1984 i exposà a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa els anys 1983, 1984 i 1994; a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” de Formentera el 1995, al Centre de Cultura “Sa Nostra” de Palma i al Centre d’Art Contemporani Sa Quartera d’Inca el 1996; a la Galeria Libro Azul d’Eivissa el 1998, i a la House Gallery d’Eivissa el 1999. Així mateix, ha participat a diverses mostres col·lectives de les Balears, entre les quals destaquen les I Jornades d’Art Contemporani organitzades per l’Ajuntament de Formentera el 1988; la mostra Art a Eivissa 84 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa; a l’exposició col·lectiva Obra Gràfica dels 70 de la Galeria Carl van der Voort el 1988; en Abstraccions. Pintura no figurativa a les Illes Balears de la Llotja de Palma el 1996; l’exposició La pintura com la poesia. Proposta per a un encontre a l’Espai Ramon Llull de Palma el 1997; i la seua obra és present a Eivissa L’art dels 70 del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa el 1999. Ha estat distingit amb diversos premis de pintura i gravat, com el Premi Disque Rouge de Brussel·les (1966), el Premi Berthe Art (1970), el Premi Joan Miró de Barcelona (1970) i el Premi Ibizagrafic d’Eivissa (1982). L’obra d’Herreyns presenta, tant pel que fa a l’evolució estilística com a l’aspecte formal compositiu, una racional evolució sempre en el camí de l’abstracció. Al conjunt de la seua producció es poden distingir diverses etapes: Una primera etapa amb una remarcable producció dins de l’Op Art, que té lloc entre els anys 1966 i 1972. Una segona etapa entre els anys 1972 i 1975, on serà l’element geomètric el que dominarà la composició, i així es troben superfícies planes i bicolors on destaca un traçat lineal que crea visualment laberints. A partir de 1975 fins a 1984 presentarà un plantejament totalment innovador en què les dues etapes anteriors es fonen per donar lloc a un plasticisme lineal molt més personal, on els elements que integren el quadre es combinen per tal d’oferir la il·lusió òptica pròpia de les simetries múltiples, els jocs d’inversions, les descomposicions i repeticions. De 1987 fins a 1991, inaugura una etapa particular caracteritzada per una complexa juxtaposició de línies i punts que s’entremesclen amb infinits matisos de colors, segons el principi que el mateix autor anomena “Creuaments”. A partir de la seua estada a Nova York els anys noranta, l’estil que ha caracteritzat la seua producció dóna com a resultat l’aparició de textures molt més lliures, on els horitzons desapareixen i la línia ha quedat definitivament difosa entre infinits matisos de color dins d’un espai cada cop més minimal. El contingut queda subordinat a l’efecte òptic, que permet una doble lectura: per un costat, la propiciada per l’acostament físic a l’obra, que ofereix una visió de detall molt més matèrica i permet distingir la forma primigènia, sigui aquesta la creu, el punt o el simple traç i, per altre costat, la visió de conjunt, que ve donada per l’allunyament i que dóna presència a la forma perceptiva oferint peculiars efectes visuals tèxtils, escamats, capil·lars, reixats o murals. Tot això es veurà enriquit a partir de 1994 amb els trets particulars de traces matèriques i pinzellades en forma de punt, que fan evident el concepte de la mirada cap a dalt com a cosmogonia. La seua obra es caracteritza per una acurada perfecció tècnica, sigui en forma d’oli, acrílic o tinta sobre paper, gravat, litografia, serigrafia o qualsevol altre suport; aplica els matisos de color de manera precisa i metòdica, generant presències físiques del tot originals. [STP]