a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Herreros Schwager, Francesc Manuel de los (Maó 1817 — Valldemossa 1903) SOC Escriptor. A Menorca, el 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres, fou secretari de l’ajuntament de Maó i subdelegat d’Hisenda, treballà, a més, com a intèrpret, ja que coneixia bé l’alemany, l’anglès i el francès. El 1841 es traslladà a Mallorca, on ocupà diversos càrrecs, com el d’oficial de la Diputació provincial i del Govern polític i secretari de la Junta provincial del cens, fou també membre, i després director, de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. Home de gran cultura, participà en la creació de l’Escola Normal de Palma, fou catedràtic de l’Escola de Nàutica i, de 1846 a 1900, catedràtic i director de l’Institut Balear de Palma, al qual quedà incorporat l’aleshores recentment obert Col·legi de Segona Ensenyança d’Eivissa, inaugurat el 9 de maig del 1865 amb 17 alumnes (era un centre de 2a classe amb capacitat per a 60 alumnes que el director de l’Institut provincial visitava periòdicament). Herreros col·laborà a la premsa mallorquina, a El Balear i especialment al Diario de Palma, és autor de diverses monografies, com El puerto de Mahón (1898), d’algunes obres teatrals escrites en castellà i de memòries acadèmiques i científiques. Tengué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria , de qui fou col·laborador científic i també apoderat. Per encàrrec de l’arxiduc i seguint en tot les indicacions de l’autor, va posar al dia Las antiguas Pitiusas, corregint i augmentant considerablement l’obra a partir de la versió alemanya de 1869 traduïda al castellà per Santiago Palacio, que era vicecònsol d’Espanya a Berlín. L’arxiduc volia que el llibre fos un fidel reflex de la realitat del seu moment històric, l’Eivissa i la Formentera de la Restauració alfonsina en el període de la Regència de Maria Cristina. En aquesta labor seguí estrictament les anomenades Tabulae Ludovicianae, elaborades pel propi arxiduc, un pla metodològic de treball detallat en un qüestionari de 21 pàgines. Fruit d’un nou viatge d’estudi de l’arxiduc a Eivissa i Formentera, i del treball d’Herreros, són els dos volums que sortiren publicats a Palma per la impremta El Comercio el 1886 i el 1890, respectivament. Herreros afegí abundants estadístiques i alguns plànols, com el geològic aixecat pels enginyers Vidal i Molina, i el del port d’Eivissa amb les obres de millora projectades per Emili Pou. La nota introductòria d’Herreros a l’edició castellana dóna a conèixer els noms dels principals informants per a l’obra de l’arxiduc. De Palma recorda els seus companys Francesc Barceló, catedràtic de física de l’Institut Balear i el professor de l’Escola de Nàutica Joan Moll, l’enginyer Eusebi Estada, el cap de treballs estadístics Ricard Fuster, el director i sotsdirector de l’oficina de telègrafs Frederic Maspons i Antoni Gralla, a més de Jaume Cerdà i Tomàs Forteza que ajudaren en la interpretació de les cançons populars eivissenques. D’Eivissa recorda Antoni Bardají, Marià Riquer, Sebastià Llombard (que havia dirigit el Col·legi de Segona Ensenyança) i Francesc Ferrer, tots quatre llavors difunts, així com també remercia el vicari capitular Manuel Palau i Aquenza i tots els rectors de les parròquies d’Eivissa i Formentera per les informacions facilitades; esmenta així mateix els advocats Felip Curtoys i Joan Tur Marquès, el funcionari d’Hisenda Joan Cardona i el funcionari del jutjat Vicent Gotarredona, i molt especialment agraeix la col·laboració del seu il·lustrat i molt estimat amic, el canonge Joan Torres i Ribas. [RVC]