a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Hassan ibn Ahmad (s XI — XII) ARQ/EPIG Personatge de qui només es coneix el nom a través d’un document epigràfic ( epigrafia, epigrafia àrab); és en un petit segell fet d’una pedra dura de color verd fosc (segurament diorita) en forma de cartel·la, és a dir, amb els extrems arrodonits, les dimensions del qual són 16 mm de longitud màxima, 11 mm d’alçada i 3 mm de gruix. La seua cara inferior és completament llisa, però la superior porta una inscripció distribuïda en tres línies i en escriptura inversa, de tal manera que en ser aplicat sobre lacre el text quedàs del dret. La primera i la tercera línies presenten lletres de només 2 mm d’alçada que estan incises amb molt poca fondària, mentre que a la línia central hi ha lletres profundament gravades, traçades amb molta cura i amb dimensions molt superiors a la resta, atès que fan 5 mm d’alçada. Aquesta peça va aparèixer a les excavacions realitzades entre 1982 i 1983 al puig des Molins, on s’exhumaren, entre d’altres importants restes arqueològiques, estructures constructives d’un establiment camperol andalusí, el qual, segons estudis posteriors, podria formar part de l’alqueria de Benipater, mencionada en el Memoriale Divisionis. El segell va aparèixer a l’exterior de les construccions, vora una gran taca de terra negrosa interpretada com les restes d’una gran foguera, que cal relacionar amb l’abandó d’aquest establiment, fet versemblantment vinculat a la conquista catalana de 1235. Va ser estudiat i publicat l’any 1985 per Guillem Rosselló Bordoy , que va editar el text considerant que havia de llegir-se primer la línia superior, després la inferior i finalment la central: al-Hassan (primera línia) ibn Ahmad (tercera línia) al-wâtiq bi-l samad (segona línia). La seua traducció, segons Rosselló, és “Hassan ibn Ahmad, qui es recolza en l’Etern”. Aquesta traducció permet concloure que la peça era el segell d’un personatge del qual forneix el nom i la filiació —Hassan, fill d’Ahmad—, i del qual afegeix, de manera molt destacada en la inscripció, el seu laqab o títol personal: “el que es recolza en l’Etern”. No es coneix cap altra dada sobre aquesta persona, de qui només pot suposar-se que gaudia d’una elevada pietat, atès el seu sobrenom; però el mateix fet que posseís un laqab ja indica que havia de ser un personatge rellevant, atès que, com assenyala Rosselló Bordoy, originalment aquestos emblemes eren prerrogativa només del califa, per bé que amb el pas del temps anaren sent assolits també per altres personatges de singular importància política. També el fet que aquest personatge utilitzàs un segell personal acuradament tallat en una pedra exògena, subratlla el seu elevat estatus, atès que aquesta peça, de gran qualitat artesanal, pot ser considerada com un element de prestigi. L’indret de la troballa vincula aquest Hassan ibn Ahmad amb l’establiment camperol que s’aixecava a ponent del recinte fortificat de madîna Yâbisa, als peus del puig des Molins; això suggereix la possibilitat que pogués tractar-se del propietari, bé que cap dada sòlida permet confirmar aquesta suposició. Quant a la cronologia, les característiques de les lletres, anàlogues a les de les monedes encunyades pel Regne Independent de les Illes Orientals, suggereix a Rosselló Bordoy una datació dins d’aquest període històric (1075-1115), si bé el context de la troballa podria situar aquesta peça ja dins del segle XIII. [BCR]