a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

gambúsia f ZOOL [Gambussia affinis, família dels pecílids, ordre ciprinodontiformes, classe osteïctis] Peix també conegut com a moixó de moscard a Mallorca. És un peix petit, d’aigua dolça i molt resistent. És gregari i es troba prop de la superfície a pous, pantans, estanys, i aigües salabroses. S’alimenta principalment de larves i ous de moscard, així com d’altres insectes i de zooplàncton. Presenta dimorfisme sexual; el mascle és més petit que la femella, que presenta el ventre molt voluminós. Són ovovivípars i tenen fecundació interna. La talla màxima és d’uns 3,7 cm per als mascles i uns 5,8 cm per a les femelles. És d’origen americà i s’ha introduït en època recent a les Balears com a mètode de lluita biològica contra els moscards. La introducció a Mallorca i a Menorca va ser cap els anys quaranta del s XX, per combatre les plagues del moscard Anopheles, transmissor de la malària. La voracitat d’aquesta espècie podria haver contribuït a la depredació de postes i alevins d’altres espècies de peixos d’aigua dolça i, fins i tot, a la rarefacció del calàpet, abans abundant i ara una raresa a s’Albufera de Mallorca i en perill d’extinció a les Pitiüses. Actualment es troba distribuïda per tot arreu, és abundant a qualsevol zona d’aigua dolça, safareigs o gorgs. Encara avui dia s’utilitza com a mètode de lluita biològica contra el moscard, i es troba present a ses Feixes i a ses Salines on es van realitzant reintroduccions puntuals. A s’Albufera de Mallorca també està citada l’espècie Gambussia holbrooki, també introduïda i de mida una mica més gran que l’anterior. És freqüent trobar totes dues espècies descrites com a subespècies de Gambussia affinis (Gambusia affinis affinis i Gambussia affinis holbrooki), això comporta confusions sobre l’espècie de gambúsia més freqüent a les nostres illes. Probablement les dues espècies G. affinis i G.holbrooki són presents a diferents indrets de les Balears. [NVC]