a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Gamisans Arabí, Joan MÚS (Eivissa 1879 — Madrid 1933). Cantant i compositor. Nascut el dia 22 d’agost de 1879 al carrer del Bisbe Torres Mayans, vora el Rastrillo. Fill de Modest Gamisans Fornet i Isabel Arabí Respeto. Joan Gamisans residí a Madrid des dels tretze anys, encara que estiuejava alguna vegada a Eivissa els darrers anys de la seua vida, i hi residí de 1930 a 1931 (al carrer de sa Creu, 32, segon pis). De 1910 a 1928, a Madrid, es dedicà a la composició d’òpera espanyola, sarsuela i música per a espectacles lleugers; fou professor de música i cantant del cor reial. D’entre les seues obres es té referència de les següents: A mucho amor, mucho perdón, òpera còmica; Danza del fuego; Diana; Fruta prohibida, entreteniment en un acte amb llibret de F. C. Duarte i J. Mayor, estrenada el 16 de desembre de 1910 al teatre Moulin Rouge de Madrid; Germinal, en set actes, amb llibret de P. Rivas, estrenada el 18 d’agost de 1910 al teatre Nacional; La dama de Tony, opereta en un acte amb llibret de L. Pascual Frutos; La maja desnuda; La sulamita; Las flores, sarsuela en tres actes, amb llibret de J. i S. Álvarez Quintero, estrenada el 1928; Las tres gracias, òpera espanyola en un acte; Mari-Sol; Noche gaditana en un acte; Soleá; Carmina, sarsuela amb llibret d’Amaro García Miranda i Enrique Massanet Hernández; Hacia el amor, sarsuela amb llibret de Fernando Clemente Duarte i Joaquín Marino Bustos, i La Curra, espectacle dramàtic amb llibret de Fernando Clemente Duarte. A final de 1912, sent procapellà major del rei Alfons XIII l’eivissenc Jaume Cardona Tur, bisbe de Sió, Joan Gamisans aconseguí per oposició una plaça de contralt tercer a la Reial Capella del Palau Reial i prengué possessió del seu càrrec el 9 de desembre d’aquell mateix any. El 1920 promogué, amb Tomás Bretón i altres compositors, una sonada campanya per estrenar obres de compositors espanyols al Teatre Reial, i això no fou possible a causa de l’oposició del comissari regi del teatre, per la qual cosa hagueren d’estrenar les seues obres en altres teatres de la capital i de províncies. Els diaris d’Eivissa de 1928 donen compte de l’estrena de la seua sarsuela Las Flores. L’any 1930 deixà Madrid i es retirà a Eivissa per descansar. Aquell mateix any, se li proposà crear l’Orfeó de Música Eivissenc, dos anys després d’haver vengut a Eivissa l’Orfeó Vigatà i molts anys després d’haver desaparegut la coral La Unión de Manuel Marí Seguí. A final del mes de juliol d’aquell any es començà a organitzar l’orfeó. Es nomenà una junta on figurava com a president Narcís Puget Viñas i com a secretari Àngel Prats. Joan Gamisans es posà en contacte amb Lluís Millet, fundador i director de l’Orfeó Català, que li proporcionà partitures per a l’orfeó eivissenc. També es posà en contacte amb mossèn Rovira, director de l’Orfeó Vigatà. El mes de setembre de 1930, l’Ajuntament d’Eivissa nomenà director interí de la Banda Municipal de Música Joan Gamisans, per haver-ne deixat la direcció Florenci Durany a causa d’una malaltia. Gamisans dirigí per primera vegada la banda el 14 de setembre d’aquell any. Sota la seua direcció, la Banda Municipal de Música millorà el repertori amb obres de més envergadura musical i modernitzà, parcialment, l’instrumental, introduint les trompes a la banda en lloc dels antiquats onovens. El mes d’octubre de 1930, Gamisans va compondre “Roqueta sa meua roca - Cant a Eivissa” per a l’Orfeó Eivissenc, que ha estat interpretada per totes les corals d’aleshores ençà, i s’ha considerat l’himne oficiós d’Eivissa. El 29 de desembre de 1930, l’Orfeó Eivissenc va fer el seu primer concert al Teatre Pereira, que constituí un gran èxit. El programa que interpretà fou “Roqueta sa meua roca”, lletra i música de Gamisans; “La Balanguera”, d’Alcover-Vives; “Les Ruïnes d’Atenes”, de Beethoven; “Scherzo” de Martini i “Las galas del Cinca”, de Clavé. El 2 de juny de 1931, Gamisans presentà la dimissió a la direcció de la Banda Municipal de Música, probablement per discrepàncies amb alguns dels seus músics. El 17 de juny de 1931, en plena campanya general republicana, Gamisans abandonà la direcció de l’Orfeó Eivissenc per motius personals i tornà a Madrid; el substituí, de manera interina, Joan Mayans Escandell. El 1933, l’Orfeó va desaparèixer. El 23 de juliol del mateix any, Gamisans morí a Madrid. El 1990, l’Ajuntament d’Eivissa, a proposta de l’Associació Pro Música de les Pitiüses, li dedicà un carrer. [JaTP]