a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Galeries Costa ART Galeries fundades a Palma pel dibuixant Josep Costa Ferrer “Picarol” (1876-1971), inaugurades l’1 de desembre de 1928, amb una exposició en homenatge al paisatgista mallorquí Antoni Ribas Oliver (1845-1911). L’establiment va mantenir-se en activitat de manera ininterrompuda durant més de 48 anys, fins que va tancar les portes el 24 de gener de 1976, amb una exposició d’Antoni Aguirre. Des del seu origen, les Galeries Costa havien estat situades al carrer Conquistador, número 30 (més endavant número 12), al davant del Cercle Mallorquí, on abans hi havia els tallers del diari La Almudaina. La vigília de la inauguració oficial es va celebrar una preinauguració en què participaren diverses personalitats de l’illa. A partir de la inauguració, les tertúlies se succeirien regularment cada migdia i cada vesprada. Era un centre de reunió liberal i obert, constituïa una espècie d’ateneu cultural. Els més assidus a les tertúlies foren els amics de Josep Costa del Cafè Orient (més conegut per Can Tomeu) del passeig del Born de Palma, alguns dels quals eren Gabriel Alomar, Pere Ferrer-Gibert “Prensita”, Lluís Martí, Joan Sureda Bimet, Francesc Bernareggi, Antoni Gelabert i Russinyol. També hi acudien sovent Anglada Camarasa, Meifrén i Josep Maria Sert. Les Galeries Costa tengueren també una important secció d’antiguitats, ja que oficiaven a Palma com a sucursal de la casa Renart de Barcelona. Josep Costa i les seues galeries constituïren un autèntic fenomen sociocultural a Mallorca. Si el saló àrab de La Veda fou l’exponent dels anys vint, les Galeries Costa representen els anys trenta i, després de la guerra, els anys quaranta i cinquanta. El seu fundador, Josep Costa, va participar en el funcionament de la galeria sobretot durant el primer període. El 1929 va decidir retirar-se del món de la il·lustració gràfica i va establir la seua residència a Palma. Durant aquestos primers anys les Galeries Costa varen tenir una activitat enorme. El 1933, molts artistes estrangers de pas per Mallorca, veien frustrat el desig de mostrar les seues obres al públic, d’aquí que Josep Costa decidís d’ampliar la seua galeria. I d’aquesta manera se li va afegir el local veí, una barberia regentada per un perruquer popularment conegut com en Pep s’eivissenc. El local va ser habilitat adequadament i, ja que abans havia estat una barberia, Josep Costa va batejar-lo amb el nom de Sala Barberini. El funcionament d’aquesta sala era també molt peculiar, ja que es feia lliurament de la clau a l’artista expositor de torn i ell mateix s’encarregava d’obrir i tancar al seu gust l’exposició. El primer artista que va exposar a la sala fou Octave Lafay, membre de la Societat d’Aquarel·listes Francesos. Després ho feren Ernest Curiel, Joan O. Kraus, Hans Paap, Teodor Delgado i molts altres. Aquesta sala va romandre oberta fins a l’any 1935, quan les circumstàncies aconsellaren de reduir l’espai ocupat per la galeria, i la Sala Barberini va passar a ser el vestíbul d’accés a la sala d’exposicions. Pel fet que el seu propietari, Josep Costa, sempre estava viatjant a causa de la seua afecció a les antiguitats, el seu fill Josep Maria es va fer càrrec de la galeria a partir de 1936. A totes dues etapes les exposicions realitzades a les Galeries Costa assoliren un alt nivell, destacant les de Dalí, Picasso, Anglada Camarasa, Eliseu Meifrén i Ricard Opisso el 1929; H. Rousseau, i Blanche Odín el 1930; l’Exposició Col·lectiva de Pintors Eivissencs, amb Puget, Tarrés, Palau i Tur de Montis, el 1931; l’exposició col·lectiva de Van Gogh, Matisse i Dufy, i la de Picasso el 1948, la qual va significar tot un esdeveniment sociocultural per a l’illa. També es va promoure des de les Galeries Costa l’anomenada Escola de Mallorca, de la qual formaven part Enric Ochoa, Minocci, Joan Pizá, Llorens Cerdá, Macedonski, Erwin Hubert i Jacob Sureda. Així mateix, aquestes galeries foren un important referent per als artistes eivissencs, que a partir de les seues exposicions tengueren una presència permanent a Mallorca, com és el cas d’Antoni Bonet Ribas, Narcís Puget Viñas, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Joan Ribas Ribas, Francesc Riera Serra, Josep Tarrés Palau i Marià Tur de Montis, entre d’altres. Entre els anys 1976 i 1989, les Galeries Costa varen romandre tancades. El 1989 tornaren a obrir, sota la direcció d’Elena Cantó Gispert, amb l’exposició inaugural de Joaquim Torrents Lladó. Aquesta darrera etapa fou molt breu, ja que a mitjan anys noranta varen plegar definitivament. [STP]