a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

feldspats m pl GEOL Formen un dels grups minerals més importants a la litosfera. Són silicats d’alumini amb potassi, sodi i, algunes vegades, bari. Pertanyen al grup dels tectosilicats. Per la seua composició química es poden dividir en dos grans grups: els feldspats potàssics o alcalins i els calcosòdics o plagioclasses. Tots tenen la mateixa estructura i es consideren solucions sòdiques de tres components: l’ortosa (feldspat potàssic) i l’albita i l’anortita (plagioclasses). El feldspat ortosa és un dels minerals més comuns, incolor, blanc o grisós, de brillantor vítria. Té un sis en l’escala de duresa de Mohs i es distingeix dels altres feldspats per les exfoliacions perpendiculars entre elles i la manca d’estries en la superfície de més fàcil exfoliació. A les Pitiüses és poc freqüent; només apareix en algun aflorament de roques ígnies en petites quantitats. Les millors mostres es troben a les diorites des Figueral (Sant Carles de Peralta), on coexisteixen amb les plagioclasses. Les plagioclasses constitueixen una sèrie de solució sòlida formada per sis minerals entre els termes extrems albita (amb sodi) i anortita (amb calç). La distinció entre elles només es pot fer per raigs X o mitjans òptics. Són més abundants que l’ortosa i apareixen en roques ígnies, metamòrfiques i, més rarament, en les sedimentàries. A Eivissa encara que és poc abundant, es troba en més afloraments que l’ortosa; així, apareixen plagioclasses en els jaciments de s’Argentera i es Figueral, en el proper de Sant Vicent de sa Cala i en el des Pou des Lleó (Sant Carles). [ATC]