a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

fauna f ZOOL La fauna és el conjunt d’espècies animals que habiten un determinat territori i se sol descriure mitjançant catàlegs dels diferents grups. Vegeu Eivissa / Medi Natural / Fauna per a una descripció taxonòmica de la fauna terrestre de les Pitiüses amb especial detall dels endemismes. Per a una visió més completa, s’ha de considerar igualment la fauna marina. Les dades faunístiques de les Pitiüses són parcials i desiguals segons els grups zoològics. En el quadre I es resumeix la informació general disponible, amb exclusió dels animals unicel·lulars. Les xifres amb interrogant són avaluacions aproximades de l’autor, a partir de catàlegs parcials o de regions geogràfiques pròximes. La fauna d’Eivissa i Formentera, considerada en el seu conjunt, pot estar integrada, per tant, per un total aproximat de 4.000 espècies, de les quals entre 120 i 150 són endemismes, al nivell d’espècie o subespècie. Es tracta de nombres provisionals, que caldrà revisar en el futur arran dels nous coneixements que se n’adquireixin. La recerca zoològica a les Pitiüses. El coneixement de la fauna illenca és encara molt incomplet; no es disposa d’un inventari global de les espècies que viuen a les Pitiüses, tot i que s’han publicat nombrosos treballs amb informació específica o parcial de diversos grups zoològics, o sobre espècies concretes. El quadre II indica una selecció dels autors més importants, distribuïts pels grups zoològics, que han estudiat i els anys en què publicaren els seus treballs. Hom pot agrupar els components faunístics en quatre grans divisions ecològiques, que es comenten breument a continuació: Fauna marina: La diversitat de la fauna marina entorn de les illes Pitiüses és molt elevada, però no inclou una proporció significativa d’espècies endèmiques. Aquest fet s’ha de posar en relació amb la capacitat de dispersió de les espècies i, per tant, el seu feble grau d’aïllament genètic. Altrament, atès que la Mediterrània es va dessecar fa uns 5 milions d’anys, la fauna actual és producte d’una recolonització atlàntica en obrir-se Gibraltar. Els ambients de major diversitat són els litorals, tant els fons rocosos com els poblats per les praderies de Posidonia oceanica, alga; els ambients litorals són també els més fràgils des del punt de vista de conservació, de manera que són necessàries mesures generals de protecció i la delimitació d’àrees específicament emparades per restriccions dels usos més susceptibles de provocar degradació faunística i ambiental. Dins d’aquest grup ecològic són especialment importants les colònies d’aus marines, algunes d’elles amb relacions ecològiques amb l’Atlàntic, on passen una part del seu cicle anual. Cal no negligir l’interès dels cetacis, el desaparegut vellmarí i les tortugues marines, que tenen a l’entorn d’aquestes illes les poblacions més importants de l’Estat espanyol. Fauna de les aigües continentals: Actualment està representada per algunes desenes d’espècies d’invertebrats, lligats de manera permanent (crustacis) o temporal (normalment insectes, en la fase larvària del seu cicle) a les aigües interiors, els amfibis (granota i calàpet) i les aus pal·lustres. Les zones més importants per a aquesta fauna són ses Salines i ses Feixes, tot i que algunes fonts i basses tenen també un interès considerable, malgrat que el seu espai sigui reduït. En el passat, va ser molt important el riu de Santa Eulària, on vivien almenys tres peixos d’aigua dolça (introduïts tal vegada en temps molt antics), que s’extingiren amb la dessecació del riu. Eivissa/Ecosistemes d’aigua dolça . Fauna terrestre: La fauna terrestre de les Pitiüses està limitada per la insularitat, l’aridesa del clima i la intensa transformació humana de la major part dels ecosistemes. Excel·leixen en interès les formes endèmiques, algunes molt antigues (sargantana, invertebrats), d’altres relativament modernes, ja que s’han diferenciat de les poblacions d’origen (en general, ibèriques o magribines) després de la seua introducció per l’home. Els hàbitats de major interès són els litorals (les dunes i, especialment, els illots), les zones humides i els ecosistemes forestals. Les zones de conreu tradicional tenen també un elevat interès zoològic. Fauna troglòbia: Aquest és el conjunt d’espècies que habiten les cavitats subterrànies, que pot estar integrat per animals terrestres i aquàtics; són especialment interessants els crustacis que habiten aigües subterrànies salades. És un grup molt estudiat a les Balears majors, on s’han descrit nombrosos endemismes i rareses biològiques. A les Pitiüses es coneixen deu cavitats amb elements biològics amb trenta-cinc espècies, sis de les quals són endèmiques de les illes Balears. Els aprofitaments humans de la fauna: La fauna d’un territori forma part dels recursos naturals que aprofita la societat. En aquest sentit, destaca a les Pitiüses l’aprofitament pesquer. Les dades de la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears ens indiquen:
Embarcacions d’arrossegament
Eivissa .......................... 9
Formentera ................... 2
Embarcacions d’arts menors
Eivissa ......................... 59
Formentera .................. 28
Professionals (dades aproximades)
Eivissa ........................ 124
Formentera ................. 48
Llicències esportives de pesca
Eivissa ....................... 4820 (superfície)
................................. 375 (submarina)
Formentera ............... 534 (superfície)
................................ 60 (submarina)
Total de captures anuals i importància econòmica
Eivissa ..................... 350 t
(valorades en 184,5 milions)
Formentera .............. 34 t
(valorades en 19,5 milions)

Les espècies més importants són el gerret (75 t a Eivissa i 3 t a Formentera) i el conjunt d’espècies anomenades peix fort (roja, pagell, rata, aranya de cap negre, escorball, etc). Els mol·luscos (polp, calamar, sèpia) tenen també prou importància. Les captures són sols les de professionals que desembarquen a les Pitiüses. No hi ha dades de les captures que desembarquen al continent les barques matriculades al llevant peninsular i autoritzades a pescar al Canal i a les proximitats de les illes; aquestes barques sols estan autoritzades a pescar en aigües fondes. L’evolució dels recursos pesquers els darrers anys indica una situació estable, amb un bon estat general dels recursos litorals. Les dades de la fauna de profunditat, sobre la qual treballa la flota del llevant peninsular, no són suficients per a una avaluació definitiva, però hi ha indicis parcials de sobreexplotació. L’aprofitament cinegètic és un altre punt important de la relació entre la fauna i la societat. La caça a les Pitiüses és exclusivament menor, i s’exerceix sobre unes poques espècies de mamífers (conill, present des de temps prehistòrics, i llebre, reintroduïda els anys vuitanta ja que s’havia extingit durant el s XX), i d’aus (tord, perdiu roja, cega, i altres espècies d’importància menor). És practicada per 2.068 persones (núm. de llicències l’any 2000), que disposen de 36.675 ha qualificades de vedats privats de caça (29 a Eivissa i 4 a Formentera), tot i que la caça es practica també en els terrenys lliures, fora dels vedats. Altres aprofitaments faunístics són la recol·lecció de mol·luscos comestibles, tant terrestres com litorals, que té poca rellevància econòmica i biològica. La conservació de la fauna: La fauna, i molt especialment l’endèmica, té un gran valor de conservació, tant pel seu interès intrínsec, el seu valor ecològic (sense la fauna, els ecosistemes es col·lapsarien, ateses les funcions que hi desenvolupa: consumidors de recursos vegetals, pol·linitzadors, dispersors de llavors, descomponedors, etc.), com pel seu valor aplicat (vegeu l’aprofitament dels recursos faunístics, més amunt), i els valors estètics, científics i patrimonials que representa. La legislació estatal i europea suposa la protecció de la fauna, prohibeix qualsevol aprofitament desordenat i la destrucció intencionada i gratuïta dels animals. Tot i el caràcter general d’aquesta protecció, és necessari reforçar-la amb la protecció estricta de determinades espècies i la conservació dels seus hàbitats, que es concreta fonamentalment amb l’aplicació sobre el territori de les Directives Europees de Protecció d’Hàbitats i de Protecció d’Aus, i la legislació pròpia d’espais naturals protegits. Aquesta normativa ha determinat la protecció de les localitats pitiüses de major interès faunístic, incloses en el sistema NATURA 2000 de la UE. [JMS]