a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

fasciolàrids ZOOL Família de mol·luscos gasteròpodes de la subclasse dels prosobranquis i de l’ordre dels neogasteròpodes que presenten la cavitat del mantell anterior i només amb una brànquia pinnada únicament a un costat, subjecta a la part superior de la cavitat del mantell. Tenen el sistema nerviós lateral creuat. Presenten tres plaques laterals dentades, gairebé sempre amb denticles laterals, en cada filera transversal de la ràdula. Només tenen el múscul de la closca al costat esquerre i no té mareperla. La closca és prima, amb formes fusiformes, allargada i espiral en forma de torre alta, amb espires embalumoses i molt esculpides, però sense punxes; presenta obertura el·líptica i vorera aguda. La vorera de la columel·la sol presentar doblecs. L’obertura de la closca sempre té un canal sifonal en la part inferior, llarg, recte i obert. El sifó del mantell i la trompa són retràctils; a més, la trompa és molt llarga. L’opercle és ovalat i corni, apuntant cap a la part inferior, amb nucli terminal. Es tracta d’espècies depredadores i carronyaires. A Eivissa i Formentera, normalment, se’n troben dues espècies de dos gèneres diferents: Fasciolaria lignaria, que té una closca gran, de fins a 4 cm de longitud, fusiforme, amb una espiral alta. Les espires són molt embalumoses i amb costelles radials i protuberàncies granuloses. Presenta una obertura el·líptica i un canal sifonal moderadament llarg. A la base de la columel·la té tres plecs. És de color burell clar. Es troba a comunitats algals esciàfil·les d’aigües encalmades i es tracta d’una espècie molt poc comuna a les Pitiüses. Fusinus syracusanus també té una closca gran i fusiforme allargada, fins a 3 cm, en forma de torre alta. Té les espires embalumoses a la part superior, però més avall, són més anguloses i es van estrenyent per damunt de la sutura, costelles radials i bandes espirals fortament marcades. L’obertura és oval, amb un canal sifonal llarg i la base de la columel·la no presenta plecs. En aquesta espècie el canal sifonal és tan llarg com les altures de l’obertura. Presenta bandes espirals de color terrós i blanques alternades. Viu a fons rocosos amb algues i magraners, per sota dels 10 m de fondària. És una espècie poc freqüent a les Pitiüses. [PAS]