a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

faneròfit m BOT Forma vital, anomenada també tipus biològic o tipus etològic, de les plantes superiors, definida en funció de la disposició relativa de les gemmes de resistència respecte del sòl durant l’estació desfavorable i que expressa la capacitat d’adaptació a les condicions climàtiques o ambientals inhòspites. Els faneròfits tenen les seues gemmes perdurables sempre per damunt d’una alçària de 25-40 cm respecte del nivell del sòl i són plantes llenyoses o bé, si són herbàcies, perennes i verdes tot l’any, és a dir, sense reducció periòdica de les seues parts aèries. Si les seues gemmes persistents són a una alçària no superior a 2 m s’anomenen nanofaneròfits i entre els seus representants més comuns a les Pitiüses es poden citar el romaní, les diverses castes d’estepes, el cepell, l’albada, l’argelaga, la cossiada, el raspall, la ginesta. Si les gemmes persistents són a una alçària superior als 2 m respecte del sòl s’anomenen macrofaneròfits, entre els quals es poden esmentar l’aloc, l’arbocer, el baladre, el bruc, el ginebre, la mata, la murta, la savina, l’ullastre. El coscoll i el malhivern poden adoptar tant la forma de nanofaneròfits com la de macrofaneròfits. Els epífits, espècies que germinen i creixen damunt d’altres plantes, i les enfiladisses o lianes són també faneròfits que destaquen pel seu elevat grau d’especialització; d’aquestos darrers es pot citar l’arínjol, el tombabarres i la vidriella. [GPA]