a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

fameliar m CULT POP És l’ésser més característic i propi de la mitologia d’Eivissa i Formentera. Hom l’imagina amb cos humà, encara que de dimensió reduïda, calb, el caparrot desproporcionadament gros i bracets i cametes petites. El seu hàbitat és una ampolla negra, ben tapada, que es guardava a la casa i només se’l deixava sortir quan s’havia de fer alguna feina extraordinària, impossible de fer amb prestesa pels humans, però en canvi el fameliar era capaç de fer-la en una sola nit i així hom creu que les parets dels marges dels puigs d’Eivissa són obra del fameliar, com la construcció de la casa anomenada cas Prats al camí de sa Vorera a Sant Antoni de Portmany, o era capaç de segar una hisenda en un sol jornal. Qui volia tenir un fameliar havia d’anar davall el pont vell de Santa Eulària i a punt de mitjanit de Sant Joan naixia una floreta, la qual s’havia de collir i introduir dins l’ampolla negra. Hom creu i diu que el fameliar és molt nerviós i molt feiner i que seguit crida “sóm es fameliar, vull feina o menjar!” Aleshores se li ha de donar una de les dues coses per assaciar-lo; l’aliment més apreciat és el pa i formatge, que se li ha de deixar a la porta de l’aljub o de la cisterna, o a un forat de paret. Conten que quan es posa a treballar no hi ha qui li mani prou feia i que només se’l va poder cansar un dia que un home el va enviar a eixugar un safareig amb un cistelló, o un altre que una dona li va manar que rentàs un borrelló de llana negra fins tornar-la blanca, és a dir, amb treballs impossibles. Per tornar-lo a introduir dins l’ampolla negra hom agafava una branqueta d’olivera beneïda i amb una oració molt rara que ja ningú no recorda se’l feia passar dins. És interessant dir que al llarg de la història de les Pitiüses el Sant Ofici de la Inquisició va actuar contra algunes persones que guardaven fameliars a casa seua i aquest és el cas de Bartomeu Fluixà, de Sant Llorenç, el s XVIII. El fameliar és protagonista de moltes eixides que han donat una rica literatura oral compilada per Joan Castelló Guasch als llibres de rondalles. [MTT]