a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

falguera f BOT Denominació popular que s’aplica a les espècies englobades dins del grup dels pteridòfits, que compta amb uns 12.000 representants arreu del món. Les falgueres són plantes vasculars de morfologia molt diversa però ben caracteritzades biològicament, com és el fet de presentar una alternança heteromòrfica de generacions en la qual predomina el desenvolupament de la fase esporofítica (fronde) sobre la gametofítica (pròtal). El nombre de falgueres que viuen a les Pitiüses és moderat, unes 15 espècies, totes són presents a Eivissa, mentre que 11 es coneixen a Formentera. En general les falgueres tenen poca rellevància en el paisatge vegetal pitiús i se solen trobar acantonades preferentment als indrets ombrívols i humits. Entre les més abundoses cal esmentar Selaginella denticulata, d’aspecte superficialment semblant a una molsa, que viu als replans, talussos i marges, i Adiantum capillus-veneris (falzia ), que creix exhuberant als voltants de fonts, sèquies i pous, però que també apareix a les esquerdes i coves litorals que presenten una mínima humitat edàfica. Cal destacar, pel seu notable interès biogeogràfic, la presència a les Pitiüses d’Asplenium azomanes, que viu a les escletxes dels marges i fissures del rocam. Aquesta espècie és endèmica de les Balears (viu també a Mallorca) i aparentment també es troba en alguns indrets del SE de la península Ibèrica. És una espècie poliploide que, suposadament té un origen híbrid força antic i presenta relacions amb altres espècies del gènere que actualment viuen a les illes Macaronèsiques. [JaRP] La Nephrolepis cordifolia, de la família de les nefrolepidàcies, que abunda en els porxets de les Pitiüses, té llargues frondes molt dividides, que en altres plantes serien les fulles. [MRS]