a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

fadrí [Thalassoma pavo, família dels làbrids, ordre perciformes] m ICT Peix amb el cos allargat i comprimit. El cap és nu d’escates i convex, amb una boca petita, armada d’una filera de dents caniniformes, les dues primeres de les quals estan més desenvolupades, en forma de claus, inclinades cap endavant i, per darrere d’elles, hi ha una sèrie de dents trituradores. Els ossos de la faringe estan coberts de fortes dents. Les escates, grans i gruixades, varien entre 24 i 29 en la línia lateral, que segueix el contorn del dors fins a arribar al nivell dels darrers radis de l’aleta dorsal, on es dirigeix cap avall per continuar recta fins a la coa. Els joves tenen la caudal truncada, mentre que els adults la tenen en forma de mitja lluna. Es tracta d’una espècie petita, que normalment no sobrepassa els 15 o 20 cm. És una espècie litoral, abundant a les illes Pitiüses als fons rocosos soms i a les praderies de Posidonia oceanica, entre 0 i 20 m de fondària. Nedador incansable, es mou ràpidament gràcies al frenètic moviment de les aletes pectorals. És de les poques espècies de làbrids que no eviten les zones rocoses fortament batudes per l’onatge, en el qual es queda dominant el moviment amb la seua natació. Les femelles, mascles primaris i individus joves solen anar en grups; els grans mascles secundaris són solitaris i molt territorials. S’alimenten de petits mol·luscos i crustacis, i els individus joves poden actuar com a netejadors d’altres espècies. Es tracta d’una espècie hermafrodita proterogínica parcial: hi ha mascles primaris (nascuts com a tals), femelles i mascles terminals (femelles convertides en mascles), que són els dominants. El període de fresa és de juny a juliol i la posta i els ous són pelàgics. El fadrí és una espècie que viu a la Mediterrània, llevat d’algunes àrees septentrionals, i a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins a les illes de Cap López. Es tracta d’una espècie termòfila i d’influència tropical que per un fenomen de meridionalització de la ictiofauna mediterrània, possiblement causada per un escalfament de les aigües, colonitza i cria a zones septentrionals, com el golf de Lleó, on no ho havia fet mai. A les costes pitiüses, d’aigües més calentes, sempre ha estat abundant, però no és apreciat comercialment. Ocasionalment es pesca amb canya o volantí i antigament era comú agafar-lo amb els gambins emprats per a la pesca de peix roquer. Té el costum d’enterrar-se a l’arena a la nit i a l’hivern. [PAS]