a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

fàcies f GEOL Aquest concepte presenta dos corrents que defineixen la geologia: la primera, en sentit més abstracte, s’entèn com el conjunt de característiques litològiques i paleontològiques que defineixen una roca sedimentària, sense cap referència als materials que la conformen; la segona, més concreta, fa referència als materials i entén la geologia com un cos rocós amb unes característiques litològiques i fossilíferes específiques. Malgrat que aquestes dues accepcions són correctes, es va imposant a les escoles de geologia de major prestigi científic aquesta segona tendència. Les fàcies constitueixen la ferramenta bàsica de l’estudi estratigràfic i sedimentològic i la font d’informació en la qual es basa qualsevol tipus d’interpretació posterior. La seua tipologia és variada pel fet que els aspectes particulars d’observació de les roques són diversos. Es classifiquen establint lots amb característiques (litològiques i paleontològiques) diferents amb un significat genètic diferent. No és només una classificació de roques sinó que es consideren molts altres trets, com la gruixària, estructures, etc. Les classificacions més utilitzades són, lògicament, les corresponents a les fàcies més abundants: les detrítiques i les carbonatades. En primer lloc, es divideixen segons el tipus de textura i després segons un criteri genètic. A causa de la composició predominant de les roques de les illes Pitiüses, les fàcies més comunes són les carbonatades, però s’hi poden trobar una representació important de la resta de les 50 classes de fàcies existents. Les més característiques són fàcies Mudstone (argil·lita, fangolita) amb bioclastos, que es representen en les roques calcàries laminades del juràssic (unitat JK); fàcies Crainstone amb oòlits en les calcàries aptianes (unitat CA); fàcies Wackestone bioclàstiques a les calcàries ebúrnies (CS). [ATC]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici