a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Fernández Morante, Fulgenci (Vic 1856 — ?) HIST Militar. Fill de Josep Fernández Montero i Josepa Morante Tur. El 1872 ingressà a l’exèrcit com a cadet d’Infanteria i va cursar estudis a l’Acadèmia de Granada i a l’Acadèmia d’Aragó. Per la seua bona actuació en els successos de Saragossa de gener de 1874 li va ser concedida la creu roja de primera classe al mèrit militar. Passà a l’Acadèmia de Catalunya on va assolir el grau d’alferes. Va prendre part en les operacions de guerra contra els carlins a les accions de Santa Bàrbara, Castellfollit, Pont de Guardiola, Castellar de N’Hug i Puigcerdà. Com a resultat del seu comportament en aquesta darrera acció fou nomenat tinent. L’any 1875 va prendre part en els combats de la Jonquera, Sant Quirze de Besora, Sant Martí de Cantallops, Adri i Roca Barba. El 1876 va ser declarat benemèrit de la pàtria. El 1886 va ser nomenat capità. El 1887 es va casar amb Jovita López de Samaniego y Pinedo. El 1894 va ser nomenat comandant. El 1905, va ser nomenat tinent coronel. El 1910 se li va concedir la residència a Eivissa per malaltia. Una vegada incorporat de nou al servei, va ser nomenat coronel el 1912. El 1915 va ser destinat a Eivissa com a comandant militar de l’illa. El 1918 es va retirar per haver complit l’edat reglamentària. El 1920 va ser nomenat general de brigada en la reserva. Durant la seua vida militar va obtenir, a més de les ja esmentades, les següents condecoracions: medalla d’Alfons XII, medalla de la Guerra Civil, creu blanca de primera classe del mèrit militar, creu senzilla de la reial i militar orde de sant Hermenegild, medalla d’Alfons XIII i placa de la reial i militar orde de sant Hermenegild. [PVG]