a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Fajarnés Cardona, Enric LIT (Eivissa 1918). Prové d’una família d’investigadors, periodistes i bons oradors. Estudià el batxillerat a la seua ciutat natal i va començar a escriure des de molt jove als diaris locals. És llicenciat en Dret i va cursar estudis de Sociologia i Filosofia i Lletres. Acabada la Guerra Civil, va impartir classes de Literatura Espanyola a l’institut d’Eivissa. La seua obra, majoritàriament en castellà, consta de centenars d’articles sobre temes gramaticals, literaris i sociològics publicats a la premsa diària i a revistes de les Balears. També ha realitzat, a petició d’entitats i particulars, alguns estudis sobre Eivissa en llengua catalana. Té publicats tres llibres de poesia: Primer cancionero, obra de joventut editada l’any 1945; Dos poemas del mar pitiuso (1983); aquest darrer llibre inclou dues obres publicades primer en revista: El puerto antiguo (conjunt de set poemes) i Los islotes, format per setze poemes dedicats majoritàriament a illots d’Eivissa (Tagomago, sa Conillera, l’illa de ses Rates...). Aquestes dues composicions estan lligades per la temàtica, les formes estròfiques comunes i la redacció el mateix any (1952). Escrites lluny d’Eivissa, en els seus versos s’entreveu un sentiment de nostàlgia de l’illa. Alguns dels poemes recollits a Los Islotes en aquesta versió han estat incrementats. Els títols IV (“S’illa de sa Corbeta”), V (“Bajío de Santa Eulalia”), VII (“S’illa des Botafoc”), VIII (“Sa Conillera”), XV (“Los faros de los islotes”) i XVI (“Los escollos”) s’incorporen en aquesta edició. Viejos y nuevos poemas (1991) recull els poemes escrits al llarg de la seua vida, excepte els que figuren a les obres abans esmentades. És un variat conjunt de composicions en les quals el poema més antic que s’inclou data de 1947 (“El recóndito”) i el més recent és de 1989 (“Abril en la ciudad”). La seua darrera aportació a la poesia és el llibre Poesía extranjera en verso castellano, aparegut l’any 1995, que recull traduccions de poemes de Petrarca (“Rimas en vida y muerte de Laura”), Baudelaire, Anthero de Quental i altres poetes europeus (Schiller, Mallarmé, José M. Heredia, Rimbaud, Rilke i Werfel). Però l’obra literària més coneguda de Fajarnés, fruit d’una dedicació constant, són els seus llibres sobre Eivissa: Viaje a Ibiza (1958), La Ibiza de nuestro tiempo (1978) i Lo que Ibiza me inspiró. Les dues edicions d’aquest darrer volum (1985 i 1987) varen ser completades, revisades i augmentades amb nous escrits en l’edició de 1995, que l’autor considerà la versió definitiva dels seus textos sobre Eivissa. Tot i això, l’any 1998 es publicà Antes del silencio, conjunt d’articles en la mateixa línia que els textos anteriors, alguns ja apareguts a la premsa en forma d’articles. Aquestos llibres constitueixen, com el mateix autor reconeix, una imatge més aviat poètica de l’Eivissa dels últims decennis del s XIX i els primers del XX, cent anys de mobilitat lentíssima que acaben amb la transformació gegantesca de l’illa, al compàs de la recuperació europea després de la Segona Guerra Mundial. L’any 2000 l’Institut d’Estudis Eivissencs li publicà Recull de dites i refranys d’Eivissa, un important estudi sobre les nostres dites, refranys o proverbis, recollits durant molts anys d’investigació minuciosa. L’any 2001 edità Las cenizas removidas. [AnTR]