a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

Fajarnés, can ARQUIT Casa que antigament havia rebut el nom de can Cirer. L’últim propietari d’aquesta família fou Joan Morales Cirer, que la va vendre a Enric Fajarnés Tur l’any 1924. Des de llavors l’han ocupat els membres d’aquesta família. Situada a Dalt Vila, al carrer de la Conquista, cantó N-W del segon recinte medieval, al costat de l’anomenat popularment convent de ses monges tancades, del qual les separa un antic carreró que descendeix cap a la ronda Calvi. En aquell punt fa un gir de 45 graus i continua, amb un fort pendent en direcció nord, entre la línia de la murada medieval i la façana d’una antiga construcció que es troba als baixos de l’actual habitatge. Aquesta vella façana té dues portes que donen a sales independents, encara que comunicades interiorment. S’accedeix a la dependència principal a través d’una porta amb arc de pedra calcària de mig punt, semblant a altres localitzades al carrer Major de Dalt Vila i a l’altra, per una porta coronada amb un arc escarser, també de pedra calcària. Els espais interiors conserven detalls arquitectònics remarcables, com velles arcades de pedra o una escala que dóna accés a una planta superior, la cronologia dels quals sembla difícil d’establir. Al subsòl s’han documentat diverses cavitats, entre les quals cal destacar un dipòsit d’oli que esmenta Antoni Costa Ramon, una sitja, semblant a la trobada al jardí de sa Carnisseria Vella i una cisterna antiga. La construcció pertangué a un antic habitatge ubicat vora la murada, que va quedar relegat, amb un ús secundari, arran de la construcció d’una edificació renaixentista. Malgrat això, el lloc ha mantengut durant segles l’antiga estructura urbana medieval, potser fins i tot islàmica, època en la qual els habitatges s’alineaven vora els murs de la fortificació, però separats d’ella per estrets carrerons, que permetien el recorregut intramurs perimetral de la murada, dels quals l’habitatge inferior de can Fajarnés és un dels pocs testimonis conservats a Dalt Vila. De la fortificació medieval es pot identificar, més o menys transformat, un tram del llenç que unia les torres XXII i XXIII, coincidint amb la línia de façana de la ronda Calvi, el mur de tàpia en aquest punt té dos metres d’amplada i arriba, pràcticament, fins a la línia del forjat de la planta superior. Quant a la llargària, és la mateixa que la façana de ponent. La torre XXII se situaria a l’angle N-W del segon recinte urbà i coincidiria amb el cantó del jardí de la casa. De la torre XXIII, aparentment, no es conserva cap resta, encara que es podria trobar la seua planta en algun punt sota la façana de la casa, tal vegada prop d’on es creu que estigué la porta d’en Vidal, que Costa Ramon situà a un nivell molt inferior sota la tàpia del jardí de la casa, seguint la mateixa trajectòria del carrer de la Conquista. La planta superior de l’habitatge ja devia existir des d’antic, però sembla que el segle XVI es va transformar i llavors es col·locaren els elements ornamentals de la porta i la finestra de la façana principal, que mira cap a llevant. A més dels elements medievals descrits, també es conserva, davall el sostre que cobreix el carreró, una arcada ogival, d’estil gòtic, que resta com un element residual d’una època de la qual quasi no han quedat testimonis a l’edifici. [RGB]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici