a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Faber, Will (Saabrücken, Alemanya 1901 — Barcelona 1987) ART Pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic alemany autodidacte. Va treballar de ferrer però des de ben aviat el seu interès vers les qüestions artístiques el portaren a Munic, on va aprendre la tècnica del gravat en fusta amb el professor Ehmcke. Format dins del corrent expressionista, la seua primera obra significativa va ser una carpeta amb deu litografies editada a Munic l’any 1925 sota el títol Der Schrei (El crit), fent al·lusió a la coneguda obra d’Edward Munch. En aquesta mateixa línia d’emotivitat contenguda, agressivitat formal i crítica sarcàstica, es troben les il·lustracions que va fer per al llibre Aus der bösen, alten Zeit. El 1926 es traslladà a Berlín, on es casà amb Emma Kaiser l’any següent. En aquesta ciutat formà part de la Unió de Grafistes Alemanys i de l’Associació de l’Art dels Escriptors; fou premiat en un concurs de cartells de la ciutat de Hannover el 1932. En plena efervescència dels feixismes i donada l’atmosfera asfixiant en què es trobava el seu país, la parella decidí abandonar Alemanya i s’instal·là a Barcelona el mateix 1932. Amb una gran influència tant del racionalisme espacial de la Bauhaus com de l’orientalisme integrador promogut per Kandinsky, Faber treballà els primers anys a Barcelona com a dissenyador gràfic i il·lustrador. D’aquella època cal destacar el cartell anunciador del licor anís el Mono, que no es va arribar a editar; les portades de la revista D’Ací i d’Allà, dos números del 1932 i tres números del 1933; el disseny de les portades del número vint de la revista A.C. , editada pel Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània i reproduïdes a la revista alemanya Gebrauchsgraphik el 1937; els dissenys per a paper i capses per empaquetar bombons de la casa Esteve Riera la il·lustració d’El llibre del te d’Okakura-Kakuzo, editat per la Llibreria Catalònia de Barcelona. L’estiu del 1934 Will Faber va escollir Eivissa per passar les vacances, i la fascinació que sentí pels seus paratges va fer que hi romangués fins a 1936. Durant aquella primera estada a Eivissa, Faber realitzà una sèrie de dibuixos i aquarel·les on representà paisatges i retrats de caire figuratiu, i coincidí amb altres artistes alemanys, com els pintors Erwin von Kreibig i Wolfgang Schulze (Wols), el poeta i fotomuntador dadaista Raoul Hausmann i l’arquitecte Erwin Broner, amb els quals va projectar diverses activitats culturals i artístiques. Amb l’arribada de la Guerra Civil, Faber marxà a Alemanya, on va romandre fins al seu retorn a Barcelona el 1939. Els dibuixos de caire costumista corresponents al període de 1932 a 1936 foren publicats a la revista Gebrauchsgraphik i a Die Zeitgemässe Schrift, en un article d’Eberhard Hölscher titulat “El dibuixant Faber”. Des d’aleshores Faber residí de manera continuada a Eivissa, amb una presència constant de les seues obres, com ho demostren les exposicions de la Galeria El Corsario i la Galeria Es Vedrà dels anys seixanta; les mostres del Museu d’Art Contemporani i la Galeria Ivan Spence dels setanta; o a la Galeria Maloney, la Galeria Es Molí i la Sala Cultural de Sa Nostra dels vuitanta. Els anys quaranta i cinquanta representen una profunda renovació en la pintura de Will Faber, amb una notable influència dels elements abstractes de Paul Klee i una progressiva evolució vers la geometrització de les formes. L’admiració que sentia envers aquest artista el portà a organitzar, juntament amb Josep Maria de Sucre, un homenatge a Barcelona amb motiu del desè aniversari de la seua mort. D’aquesta etapa destaca la seua obra Ressons patètics (1955), que l’artista presentà a la XXVIII Biennal de Venècia, i les exposicions individuals a la Sala Caralt de Barcelona (1952) i a la Galeria Numero de Florència (1954). A partir de final de 1957 i fins a 1964, la trajectòria pictòrica de Faber mostra una ruptura clara amb les solucions precedents, que el portà vers el terreny de l’informalisme matèric, amb la incorporació de tècniques innovadores, qualitats textuals i un sentit màxim de llibertat en la composició. La gran varietat de solucions emprades per l’artista demostren el seu magistral domini tècnic, que adoptà qualitats personalitzades en l’ús del collage, frottage, grattage, dripping i assemblage, presents en unes obres que només pretenien evocar estats d’ànim i sensacions sense cap referència concreta. Amb el temps la seua participació en exposicions nacionals i internacionals es va fer cada vegada més freqüent. La primera exposició, on presentà obres informalistes, es va celebrar al Casino de Tenerife el 1958. Així també participà en una mostra col·lectiva titulada “Homenatge informal a Velázquez” a la Sala Gaspar de Barcelona (1960) i presentà les seues obres al “III Saló d’Art Actual de la Mediterrània” (1960). L’exposició antològica que Will Faber va preparar a l’Institut Alemany de Cultura de Barcelona el 1964 marcà una línia diferent en la seua trajectòria, situant la seua obra dins d’un nou llenguatge determinat per la incorporació al seu món abstracte de tota una sèrie de signes, punts, línies, números, lletres de l’alfabet i paraules. El seu estil es veié enriquit, sobretot els anys setanta, per l’accentuació dels contrastos dins de la mateixa gamma cromàtica amb una clara predilecció pel vermell, ja present a l’obra Hyle Ibosim (1971). Les seues darreres creacions, que cal situar entre el 1975 i el 1987, data de la seua mort, es mantendran en l’àmbit de l’abstracció, moltes vegades en forma d’obres sense títol que presenten diferents materials adherits, com cartons d’embalatge pintats i retallats, o simplement la seua pintura apareixerà sobre objectes variats com pedres, capses o ventalls. El reconeixement a la seua tasca com a artista arribà en forma de múltiples premis, homenatges i exposicions antològiques. Així, ja el 1946 rebé la Medalla d’Or de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, el Premi de l’Ajuntament de Barcelona el 1955, el Premi al Concurs Internacional d’Art Sacre de Madrid el 1956, fou premiat al Concurs Gran Premi Sant Jordi de Barcelona el 1957 i el 1966, Obtengué el premi al Concurs de Pintura Ciutat de Terrassa i Primera Medalla del I Saló Internacional d’Art d’Eivissa el 1959, el Premi del Comitè Espanyol d’Ajut als Damnificats d’Agadir el 1960, la Medalla d’Or de l’Agrupación Española de Artistas Grabadores i Primer Premi de la I Biennal Internacional de Pintura Estrada Saladich el 1967, el Primer Premi i Medalla d’Or de la I Biennal de Bilbao el 1968, el Premi de la Diputació de Zamora el 1973, el Ciutat de Barcelona el 1982 i Plaqueta de Plata del Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 1985. La revista Papeles de son Armadans, dirigida per Camilo José Cela, li dedicà en forma d’homenatge vint articles d’amics i crítics al número CCXV de 1974. La Fundació Miró de Barcelona i l’Institut Alemany de Cultura li dedicaren una exposició antològica el 1982, i el Consell Insular d’Eivissa i Formentera presentà també una antològica de la seua obra el 1985 i un vídeo sobre la seua trajectòria artística, a càrrec de J. M. Bassols; finalment, el Casino Gran Madrid li dedicà una altra mostra antològica el 1986. L’obra de Will Faber es pot trobar en diferents col·leccions com les del Museu d’Art Contemporani de Madrid, el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, el Museu d’Art de Berna, el Museu d’Art de Saint-Étienne i el Museu Internacional Salvador Allende, entre d’altres. [STP]