a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Ebusus 1 HIST Nom d’Eivissa en llatí, fruit de l’adaptació a la llengua llatina del seu nom grec, a partir de la variant EbousoV. Aquesta era la denominació utilitzada per alguns autors del segle I aC, com el geògraf Estrabó , que el segle I dC, primer va ser transcrita directament al llatí com Ebusos per autors com Pomponi Mela (Chorogr. II, 124-125), i poc després va ser definitivament adaptada com Ebusus per altres escriptors, com Plini el Vell . Aquest autor, però, fa una important apreciació sobre l’abast d’aquest nom, ja que explica que Ebusus és el nom de les illes que els grecs anomenaven Pitiüses i que tenen una ciutat federada ( civitas foederata) que rep el mateix nom (Hist. Nat. III, 76). Així, a partir de Plini, a tota la resta de fonts llatines es mantendrà aquesta denominació, ja sigui referint-se a ambdues illes, ja sigui només a la d’Eivissa, o bé a la ciutat. [BCR] 2 SOC Publicació editada per l’Associació d’Estudis Eivissencs des del mes de febrer de 1921 fins al mes de gener de 1924. Encara que al subtítol es qualifica de “publicació mensual d’estudis eivissencs”, la seua aparició patí retards de diversos mesos, generalment per motius econòmics. El director fou Isidor Macabich, canonge, i l’administrador, Joan Grimalt, mestre nacional. Segons recull José V. Serradilla a Periodismo en Ibiza, els cinc primers números s’editaren a la impremta Prensa Ibicenca propietat dels hereus de Francesc Escanellas, i del número 6 al 16, a la impremta de Francesc Soler, eivissenc resident a Palma. El seu format, fins al número 10 era de quatre pàgines a tres columnes de 38 x 27 cm. Els números 11 i 12 foren de dotze pàgines i la resta de vuit amb un format diferent, de 27 x 20 cm. Tractà diversos temes d’interès històric, costumista i divulgatius en general, a més de comptar amb seccions com “Cançons de pagesia”, “Cançoner de la terra” o “Refranyer popular”. D’entre els col·laboradors cal destacar Antoni Vives Escudero, José Sáez Martínez i Enric Fajarnés Tur, a més del propi Isidor Macabich. “El feudalisme a Eivissa (apunts històrics)”, un estudi jurídic sobre l’estatge, relació de llinatges d’Eivissa, a més d’articles com “En honor del P. Torres Mayans”, “Prehistòria Ebusitana”, “El siglo pasado”, “La instrucción durante los siglos XVI i XVII”, “Resumpta histórica, geográfica y cronológica de la Isla de Ibiza y su Real Fuerza”, etc. són alguns dels temes tractats. [MTP]