a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Ebusitano, El 1 SOC El 1846 sortia a la llum el primer periòdic setmanari d’Eivissa. S’edità a la impremta que havia fundat aquell mateix any Antoni Manuel Garcia, situada al carrer Major, número 8. El subtítol de la publicació indicava la seua qualitat de setmanari, encara que en algunes ocasions fou quinzenal. No es coneix que se n’hagi conservat cap exemplar. Dedicà la seua atenció als assumptes d’interès general de l’illa, especialment als de caràcter agrícola i, segons Bartomeu de Roselló, era afecte a la política d’un grup de persones que seguien les directrius d’un nebot del bisbe Carrasco, anomenat Juan de Dios Francisco Carrasco López , conegut popularment per “Don Juan de Palacio”. En fou director el propi Antoni Manuel Garcia i la redacció estava composta per Francisco Robello (“Tio Fidel”) i Josep Ferrer Cirer, advocat i soci capitalista d’Antoni Manuel Garcia. El format era de quatre pàgines de 31 x 21 cm, a dues columnes. Es publicà, amb major o menor regularitat fins a mitjan 1848, any en què Garcia traspassà la propietat de la seua impremta a Joaquim Cirer Miramon. 2 Periòdic setmanal que es publicà del 29 de juliol de 1885 al 26 de setembre de 1889. Encara que el seu títol recorda el primer periòdic editat a l’illa, el seu predecessor fou La Isla. En un principi fou òrgan del partit conservador i més tard s’adherí al corrent polític liderat per Francisco Romero Robledo qui, amb el general López Domínguez, fou cofundador del partit Liberal-Reformista. S’edità a la impremta de Francesc Escanellas Suñer, i l’administració i redacció estava situada a la plaça de Sant Elm, 8. El format era de quatre pàgines de 42 x 30 cm a tres columnes. En fou director Marià Palerm Tur i el cos de redacció era format per Joan Mayans Marí, Josep i Ignasi Riquer Llobet i Vicent Colomar Serra; tenia una llarga llista de col·laboradors, entre els quals els més freqüents foren: Felip Curtoys, Antoni Pujol, Joan Arabí Respeto, Ricardo Roca, V. Colomar, Enric Fajarnés Tur, Josep Clapés, Pere Escanellas, Lluís Llobet, García Conde, Juan Alonso Agudo, Josep Costa Pujols, Manuel Verdera Ramon, Antoni Tur Galmés, Marià Ferrer i Rigo, a més dels pseudònims Wanderer, J. Pescla, un B. Lamparilla, J. T. Vidal, o d’altres signats per “Un suscritor” o “un ex concejal”. Fins a darrer de setembre de 1886 el preu de subscripció era de 0’70 pessetes al mes, i a partir de l’1 d’octubre de 1886 la subscripció passà a ser d’1 pesseta per trimestre, una rebaixa en el preu que coincidí amb la desaparició del setmanari republicà Las Pityusas. Els primers números continuaren publicant el fulletó que insertava el seu antecessor La Isla i posteriorment en publicà d’altres sota el nom genèric de “Casos y cosas en prosa y verso”, original de Marià Ferrer Rigo. El contengut estava format per articles de fons sobre assumptes d’interès per a l’illa, normalment de caire polític i diverses seccions que anaren variant la seua aparició. Les notícies de la resta de l’Estat ocupaven algunes seccions com “Asuntos del día”, “Noticias varias”, “Noticias telegráficas”... i arribaven generalment a través d’altres diaris (El Balear, El Demócrata, El Imparcial, La Época, La Opinión, etc.) o mitjançant telegrames. Són constants les crítiques a la situació política i a la precarietat econòmica que patien els ajuntaments a l’illa, especialment el d’Eivissa, a més d’altres temes d’interès general tan diversos com la salubritat dels carrers, vigilància del port, situació de l’ensenyament i la sanitat, impostos, etc. Les arribades i sortides al port d’Eivissa eren cobertes diàriament, així com altres notícies breus: nomenaments o trasllats, necrològiques (dues de les quals destaquen pel tractament que els donà el periòdic: la del rei Alfons XII, el 1885, i la de l’enginyer Emili Pou, el 1888), bodes, successos, aparició de nous periòdics, espectacles, etc. No faltaren seccions que periòdicament donaven compte del moviment del port —importació i exportació— i de la població —estadística demogràfica per municipis—, a més de la inserció d’articles d’opinió, consells per als agricultors, comunicats, edictes, avisos, entreteniments i publicitat diversa. El 1885 mantengué algunes polèmiques amb membres l’Ajuntament d’Eivissa que foren contestades per l’aleshores alcalde, Antoni Pujol, i pel secretari de l’Ajuntament, Felip Curtoys. La situació denunciada pel setmanari Las Pityusas de l’hospital, fou també motiu de polèmica entre els dos periòdics. El núm. 48, corresponent al 31 de setembre de 1886, acollí amb gran satisfacció l’arribada del primer vapor eivissenc, el Niny —adquirit a Escòcia pels germans Joan i Ignasi Wallis Llobet— que havia de cobrir la línia Barcelona-Eivissa; aquell mateix any seguí amb interès les obres de millora que s’havien iniciat al port d’Eivissa amb la construcció de l’espigó que havia d’unir l’illa Plana amb l’illa del Botafoc —posteriorment Enric Fajarnés publicà diversos articles sobre el tema— i la visita que realitzà a l’illa l’Arxiduc Lluís Salvador. El 1887 l’anomenat “Crim de Sant Mateu” i el posterior judici de J. Planells “Daifa” i el seu fill, que sortí publicat al periòdic La Opinión i fou transcrit literalment per El Ebusitano, ocupà un lloc important a les seues pàgines. La segregació de l’illa de Formentera del municipi d’Eivissa per constituir ajuntament propi i el retard de la seua constitució fou un dels temes tractats amb més profunditat el 1888. Aquell mateix any es parlà amb profusió dels preparatius i la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona, que tengué lloc durant el mes d’agost. Un mes després, el pla de Vila, Sant Antoni i Santa Eulària patiren les greus conseqüències de les inundacions (a més de les pèrdues materials i l’aparició de la diftèria) i les columnes d’El Ebusitano donaren notícies puntuals de les subscripcions públiques que s’obriren, tant a Eivissa com a les altres illes, i dels donatius que es feren per pal·liar la situació. [MTP]