a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

elasmobranquis m pl ICT Infraclasse de peixos condrictis amb esquelet dèrmic i intern format per cartílag i no per teixit ossi. La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics. La morfologia general és molt variada, però se’n poden distingir dos models principals; d’una banda els esquals amb cos allargat més o menys fusiforme, i de l’altra els batoïdeus, amb un cos pla i grans aletes pectorals soldades entre elles que s’estenen al llarg del tronc. La mida dels exemplars d’aquest gran grup també és molt variable i oscil·la entre els 20 cm del gató i els 15 m del tauró balena. La boca presenta una o més fileres de dents, les quals experimenten un procés de substitució contínua. El cap és ple de porus mucosos que són receptors del camp elèctric circumdant. Darrere el cap s’obren les fenedures branquials, que generalment són cinc, i només en alguns casos en presenten sis o set. La seua disposició és lateral en els esquals i ventral en els batoïdeus. Al dors presenten dues aletes dorsals (rarament una), i en el cas dels batoïdeus aquestes aletes es presenten a la cua. L’aleta caudal sol constar de dos lòbuls desiguals. Les pelvianes estan situades a ambdos costats de la cloaca, són més petites que les pectorals i permeten determinar el sexe dels exemplars, ja que els mascles presenten un parell d’apèndixs copuladors, els pterigopodis. La fecundació és interna. Els ous són grossos i proveïts d’una coberta coriàcia. En la majoria dels casos es dóna l’ovoviviparitat i, ocasionalment, són només ovípars. La seua dieta inclou peixos ossis, cefalòpodes, gasteròpodes i altres invertebrats. Les espècies més potents ataquen alguns mamífers marins o d’altres elasmobranquis. Aquest grup inclou nou ordres entre els quals hi ha nombrosos representats a les aigües pitiüses. [NVC]