a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Eivissa, revista SOC Publicació nascuda el març de 1944 al si de la societat cultural i artística Ebusus, (Ebusus, societat cultural recreativa ) amb el nom d’Ibiza. Va néixer a proposta del bibliotecari de la Societat, Antoni Costa Ramon , secundada per la directiva presidida per Manuel Verdera Ferrer. La direcció va recaure en la persona d’Enric Fajarnés Cardona. En la seua primera època se’n publicaren 29 números, l’últim dels quals correspon al mes de març de 1950. A més de ser l’òrgan de la societat i recollir les nombroses activitats que en aquell temps realitzava, també són destacables els treballs d’investigació i literaris que publicà. D’entre els autors que més articles aportaren, es troben Isidor Macabich Llobet, Marià Villangómez Llobet, Antoni i Josep Costa Ramon, Enric Fajarnés Cardona, Cosme Vidal Llàser, Joan Llabrés Bernal i José María Mañá de Angulo, entre molts d’altres. Per la seua importància cal apuntar els articles que sobre diferents aspectes del dret foral pitiús publicaren Josep Costa Ramon i José Sáez Martínez i una extensa recapitulació del refranyer pitiús, l’autor de la qual era Antoni Juan Bonet. El 1949 es fundà l’Institut d’Estudis Eivissencs i la revista va ser cedida a la nova institució, cosa que va permetre que, pel seu caràcter de publicació d’estudis locals, l’Institut es pogués incorporar al Patronat José María Quadrado, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquesta segona època de la publicació mantengué la línia de l’anterior quant a col·laboradors i continguts. Únicament hi va haver dos canvis: el format, que es reduïa a la mida d’una quartilla, per tal d’adaptar-se a les normes del CSIC, i el contingut, que intentà accentuar el seu sentit d’investigació sobre les col·laboracions merament literàries. D’aquesta etapa se’n publicaren sis números, el primer el 1953 i el sisè i últim, el 1960, amb un total de 321 pàgines. D’aquesta època cal destacar l’apartat de bibliografia, on eren comentats tots els llibres i alguns articles de revista de temàtica eivissenca o escrits per eivissencs. Després d’un llarg període de silenci, de la mà d’un grup de joves, el 1970 l’Institut d’Estudis Eivissencs va reprendre les seues activitats i des d’un principi es plantejaren la reaparició de la revista, cosa que succeí el febrer de 1972 quan es presentà de la mà de Josep Maria Llompart el primer número de la tercera època, ara ja amb el nom d’Eivissa. Durant els primers anys de la represa, la revista mantengué un bilingüisme, amb un predomini de la llengua catalana, que més endavant va ser la llengua exclusiva de la revista. Fins al número 6, publicat l’any 1974, va ser dirigida per Cristòfol Guerau d’Arellano i Tur i Joan Marí Tur. Josep Piña Ramon dirigí els números 7 i 8, publicats el 1975 i 1976, respectivament. Els números 9 i 10, que sortiren el 1979 i 1980, respectivament, foren dirigits per Enric Ribes i Marí. Josep Marí Marí dirigí la revista entre els anys 1981 i 1991, període en el qual es publicaren del número 11 al 20. A partir de 1992 n’assumí la direcció Felip Cirer Costa. Des de 2000 Pere Vilàs Gil n’és el director. Durant tot aquest temps, hom ha procurat mantenir un equilibri entre la creació literària i la investigació, tot amb una acurada presentació. D’entre els col·laboradors d’aquesta tercera època, cal destacar Marià Villangómez Llobet, que ha participat al llarg de tota la vida de la revista i que ha alternat els articles de caire literari amb altres d’erudició. Joan Marí Cardona, Joan Planells Ripoll, Joan Prats Bonet, Pere Vilàs Gil i Rosa Vallès Costa han excel·lit en la investigació de caire històric. Josep Marí Marí, Jean Serra i Josep Planells Bonet han sobresortit en la creació literària. Marià Torres Torres i Bernat Joan i Marí han publicat nombrosos articles de divulgació literària i lingüística. Com a òrgan de l’Institut ha recollit en les seues pàgines notícies de les principals activitats de l’entitat. [EEiF]