a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Eivissa- Esports

De 1900 a 1939
El primer esport d’equip que sorgí a Eivissa fou el futbol. Abans de 1920 es feren diversos intents de practicar-lo, però aquell any la tripulació de la fragata brasilera Mearim, va introduir-lo de manera definitiva. Els primers camps on es practicà foren el des Cadirer, ses Canyes, sa Palmera, la Mutual i el del molí de sa Punta. El 1923 ja es tenen notícies de diversos clubs com el Metal·lúrgic, CF Ràpid, l’Eivissenc, l’Eivissa, CE Mediterrani i CE Ebusità. També per aquell temps va néixer a Sant Antoni el CD Portmany, que començà a jugar en un precari camp a l’entrada del poble i aviat passà a un altre situat vora el far de ses Coves Blanques. L’any 1929 es coneixen els noms del CE Olímpic, CE la Unió i el Terror. Tres anys després sorgí el Machacadora, equip format per un mallorquí, ajudant d’Obres Públiques. El 1935 es fundà la Penya Esportiva Santa Eulària, que jugava en el camp de ses Estaques. El ciclisme s’inicià el 1927 amb curses que anaven d’Eivissa a Sant Antoni i tornada; destacaren ciclistes com Xiquet Sord de ses Salines, Gaspar de Sant Rafel, Pere des Racó, Màrio i Marc de Sant Carles, d’entre altres. El 1928 se celebraren unes regates de bots a rem organitzades per l’incipient Club Nàutic d’Eivissa , que tengueren continuïtat en anys següents, a la vegada que començaven a celebrar-se regates de bots a vela a partir de 1933. L’esport de la boxa va néixer a Santa Eulària l’any 1933 quan es fundà el Boxing Club Santa Eulària, de la mà d’un català que hi estiuejava. Se celebraren diversos combats en el cinema. La natació començà en les curses que s’organitzaven amb motiu de les festes patronals al port d’Eivissa. Destacaven Antoni Pons Escandell “Melis” i Joan Roselló “Juanito de sa Fonda”. L’any 1936, ambdós nedadors formaven part dels millors de les Balears. “Melis” participà amb l’equip de Balears en el campionat d’Espanya de 4x200. Fou campió d’Espanya, el primer esportista eivissenc a aconseguir un títol estatal. L’hípica sempre ha gaudit de gran popularitat, ja que cavalls i mules eren animals necessaris en el transport i en els treballs del camp; així, era freqüent que a les festes dels pobles es fessin exhibicions dels animals de preu. Un esport o espectacle que tengué gran acceptació en aquella època fou el de les baralles de galls, que se celebraven principalment a la gallera situada al cap de s’Alamera. També cal apuntar el lluit, que era un tipus de lluita entre dos homes que s’agafaven un a l’altre i es tractava de tombar el contrari, i la columbofília, amb la fundació, el 1927, del Club Columbòfil Missatger Eivissa.

Dels anys quaranta als seixanta
La pràctica del bàsquet s’inicià el 1940 de la mà del Front de Joventuts i de militars destinats a l’illa. A partir de 1946 començà una segona etapa de la boxa , on destacaren dos esportistes, Josep Comes Rodrigo i Vicent Costa Torres “Miroles”, que arribà a professional. Se celebraren nombroses vetlades amb gran èxit de públic. A començament dels anys quaranta del segle XX varen tenir lloc les primeres curses de cavalls que se celebraren entre Can Sifre i el cap de s’Alamera. Més endavant es va habilitar un hipòdrom a sa Blanca Dona i el 1965 s’inaugurà el de can Bofí, iniciativa de Vicent Bufí Tur, gran aficionat a aquest esport. A final de la dècada dels anys quaranta la vela tengué una embranzida amb l’aparició dels snipes, amb regates com la patrocinada per l’almirall García de los Fayos, que aconseguí gran popularitat. Els regatistes eivissencs començaren a sortir fora de l’illa. Entre d’altres, cal destacar Francesc Costa Colomar “Marc”, Marià Eugeni, “Joanet de la Trini” i el comandant Bonet. Les regates d’snipes han arribat fins avui, fet que demostra la validesa d’aquesta embarcació per a la competició. Els anys cinquanta tengueren gran èxit els bots de vela anomenats bruixes. A final de la dècada dels seixanta arribaren els primers òptimists, embarcació individual per a la iniciació a la vela, i més tard, el model 420 i d’altres que han anat sorgint. A mitjan anys quaranta començaren les primeres pràctiques de l’atletisme , en què destacaren Antoni Bonet Riera en salt de perxa, primer atleta eivissenc de categoria nacional i internacional. Vicent Riera Roig “Palau” destacà com a velocista. Acabada la Guerra Civil, el futbol va reprendre la seua activitat amb una multitud d’equips no federats, alguns d’ells constituïts per militars. El Front de Joventuts també fomentà aquest esport. L’any 1953 es plantejà la idea de formar un equip que representàs l’illa en el futbol regional balear. El 1956 s’inaugurà el Camp Municipal d’Esports (al solar de l’actual parc de la Pau), amb la presència de l’equip alemany Duisberger. Per aquell temps Jaume Morey Rabassa va crear el Club de los Muchachos , que comptà amb la col·laboració del també capellà Bartomeu Roselló Colomar, amb un important nombre d’equips que arribà als vint-i-dos, en diferents categories i a diverses localitats de l’illa. El club editava la revista Camino, dins la qual s’encartava un suplement de futbol, amb el títol de Gol. La temporada 1960-61 la SE Eivissa (Eivissa, Societat Esportiva ) ascendí a la categoria nacional. També aparegueren diversos equips a alguns pobles de l’illa, com el Club de Futbol Sant Rafel i el Club de Futbol Hospitalet , equip representatiu de Dalt Vila, que la dècada dels vuitanta ascendí a la tercera divisió. Pel que fa a la columbofília, el 1950 es fundà el Club Columbòfil de Santa Eulària des Riu, format per un petit grup d’aficionats, alguns dels quals ja eren socis de l’única societat de l’illa, la Societat Columbòfila l’Eivissenca. També cal apuntar que durant aquest període el Front de Joventuts i la Secció Femenina tenien en les seues mans la docència esportiva i l’esport escolar, amb persones com Jesús Núñez Pérez-Galdós , Vicent Chordà, Josep Torres Colomar “Conde” i Júlia Cano Cobos , que va introduir el voleibol com a preparació del bàsquet. A principi dels seixanta hi havia alguns equips, com l’Hispània, que competien contra equips de l’Institut. Quan aquest centre era situat a Dalt Vila, la gimnàstica es practicava a sa Murada o a la plaça de l’Ajuntament i algunes gimnastes eivissenques ocuparen llocs de rellevància a Balears. L’any 1956 Pascal Alfred Bonomo Navarro va introduir el judo, impartint classes al seu gimnàs i fent exhibicions a les festes patronals. La pràctica del tennis va començar devers l’any 1956, a una pista situada darrere l’actual Institut Santa Maria d’Eivissa. A principi dels anys cinquanta s’organitzaven torneigs de tennis de taula al passeig de Vara de Rey. Els primers equips d’handbol foren el Ràpid i l’equip de l’Aliança Francesa d’Eivissa .

Dels anys setanta fins al principi del segle XXI
L’octubre de 1969 fou nomenat delegat insular d’Educació Física i Esports Vicent Ferrer Guasch . En aquella època ja s’havia fet un estudi de les necessitats dels centres escolars i s’havia projectat un pla d’instal·lacions esportives. Fou substituït el 1972 per Antoni Canals Tur . El 1977 prengué possessió del càrrec Joan Marí Tur , que impulsà la casa de l’esport i el treball de conjunt de totes les federacions i clubs. El 1978 Joan Gallego Tomico , que ja col·laborava amb l’equip de l’anterior delegat, va ser designat delegat fins al 1982, en què va desaparèixer aquest càrrec. L’arribada de la democràcia va coincidir amb una eclosió de les activitats esportives i amb la construcció d’algunes instal·lacions esportives, com el complex de tir olímpic des Cap Martinet. A mitjan dels setanta es fundaren multitud d’equips de futbol federats i la pràctica d’aquest esport es va popularitzar. Futbolistes destacats són Antoni Arabí Serra , Antoni Ferrer Díaz i Feliciano. Pel que fa al bàsquet, el 1976 es va constituir la delegació insular i les competicions adquiriren caràcter oficial; es formaren clubs com el Púnic i el Ca Nostra , aquest últim ascendí a 3a divisió la temporada 1977-78. El 1978 es fundà el Club 30 de Maig i l’any següent el Club Esportiu Botafoc i després la secció de bàsquet de la SE Eivissa. L’estiu de 1983 se celebrà al pavelló militar de sa Coma el Campionat del Món de Bàsquet Júnior. L’any 1985 es formà el Club Recreatiu ses Salines. Durant els anys noranta es consolidaren les lligues federades. Destacaren el Ca Nostra, el CRIC ses Salines, el Tanit, la Consolació i, sobretot, el Puig d’en Valls. Cal apuntar per la seua importància el Memorial David Booth que organitza l’equip de Sant Jordi, el clínic internacional FIBA-NBA “Eivissa l’illa” i també la labor desenvolupada en aquest camp per Josep Elias Rodríguez , “Pepe Fraile”, mort l’any 2001. D’entre els basquetbolistes destaca Francesc Vázquez Duckitt, que ha jugar en diversos equips de la lliga ACB i en la selecció nacional. El 1975 es va crear el club d’atletisme més important de l’illa, el Club Atletisme Pitiús , que va organitzar les primeres curses populars i sorgiren atletes de pistes, de velocitat i de mig fons, sobretot. El 1979 naixia el Jasa, Joventut Atlètica Sant Antoni. En un primer moment s’intentà habilitar com a pista d’atletisme l’hipòdrom de Can Bofí i el 1984 s’adequà la pista de Can Coix, a Sant Antoni. Un any després es creà la secció d’atletisme de la SD Portmany. El 1989 es construí la pista de Can Misses, encara que els primers temps no estava homologada. Aquell mateix any es creà una gestora federativa i s’organitzaren cursets de jutges i d’entrenadors per tal d’atendre la creixent demanda. El 1991 es creà el Club Atletisme Eivissa . L’any 1985 s’inaugurà al velòdrom de Can Coix la pista d’atletisme, amb una corda de 200 m. De tots els atletes cal destacar-ne tres que han establert rècord nacionals, han estat campions d’Espanya i han participat en campionats del món i en els jocs olímpics: Mar Sánchez, saltadora de perxa; Felipe Vivancos, velocista d’obstacles, i Mario Avellaneda, atleta de marxa; tots tres han pertangut al Club Atletisme Pitiús. També cal apuntar les concentracions que han realitzat a Eivissa les seleccions espanyoles de diverses modalitats atlètiques, així com el fet que entrenadors eivissencs han exercit de seleccionadors balears i fins i tot, nacionals i internacionals. Entre les competicions d’atletisme més importants celebrades a Eivissa cal apuntar l’encontre internacional de tanques Espanya-Portugal, la milla urbana illa d’Eivissa, la Semimarató i Minimarató d’Eivissa, el míting d’atletisme memorial Antoni Bonet i el míting d’atletisme Antoni Costa Balanzat. Pel que fa al ciclisme cal apuntar que el 1967 la secció ciclista de la SE Eivissa va organitzar el campionat d’Espanya juvenil per regions, la qual cosa incentivà la formació de nous clubs. Alguns ciclistes destacats d’aquella època foren Josep Prats, Quiles, Ventura i Guerra. El 1974 va néixer el Club Ciclista Botafoc i poc després el Club Ciclista Sant Antoni i la secció ciclista de la SD Portmany. Destacaren alguns esportistes, com Jesús Rodado, Alfonso Grimaldo, Marià Riera i Esperança Ribas, que va guanyar la primera prova ciclista femenina. El 1988 s’inicià amb èxit, la modalitat de trialsín. El 1990 es creà el Club Ciclista Los Amigos i també s’iniciaren les proves de bicicleta de muntanya. Pel que fa a la vela, el Club Nàutic d’Eivissa va destacar durant els anys setanta en l’organització d’importants proves de la categoria òptimist. També disposava de flotilles de les classes snipe i 420. Començà a organitzar les primeres regates de creuers, amb la Volta a Eivissa, que després es transformaren en les Jornades Nàutiques Pitiüses. Els anys vuitanta s’iniciaren competicions de la classe Europa. Regatistes destacats foren Joan Riera, Josep Maria Prats, Manuel Guasch, Jordi Tur, Bartomeu Marí Mayans i Damià Albadalejo, entre d’altres. El 1973 es constituí el Club Nàutic de Sant Antoni ; d’entre els seus esportistes cal destacar Asier Fernández de Bobadilla, windsurfista que obtengué un diploma olímpic pel 6è lloc aconseguit als Jocs Olímpics de Barcelona. Dins aquest esport també cal destacar Antoni Colomar. Des de 1993 organitza la Setmana Internacional de Vela. El 1974 es fundà el Club Nàutic de Formentera. El 1991 es creà el Club Nàutic de Santa Eulària . També durant aquest període varen agafar embranzida altres esports, com el motociclisme, en les modalitats de trial i motocròs, que es va començar a practicar l’any 1969; l’any 1976, amb la inauguració del circuit de motocròs des Cap Martinet, es celebrà el primer campionat d’Espanya a Eivissa. Entre altres esportistes, cal destacar Ramon Ramon, en motocròs i, ja en els anys noranta, Rafel Ruiz en trialsín. També en aquesta època s’inicià la pràctica de l’handbol, amb diversos equips a la ciutat d’Eivissa i Sant Antoni, principalment; posteriorment també va destacar-hi Sant Josep de sa Talaia. El 1988 es va celebrar al Poliesportiu Insular de sa Blanca Dona per primera vegada un esdeveniment d’importància, la Supercopa d’handbol, disputada entre els equips de l’Atlètic de Madrid i del Barcelona. Entre els equips d’aquest esport destaca l’Handbol Club Puig d’en Valls, sobretot en categoria femenina. Com a esportistes més destacades es poden citar Rut Ripoll Ventura i Patrícia Bonet Marí, que varen ser les primeres que jugaren en un equip de la divisió d’honor. El tir amb arc ha assolit un bon nivell a l’illa, de la mà de Víctor Juan; el 1973 es fundà el Club s’Arc d’Eivissa i els seus esportistes, Manuel Vicent Soler, Carles Morillo Prats, Josep Vicent Soler, Víctor Juan Roig i Miguel Macías, han aconseguit diversos títols nacionals com, per exemple, la Copa del Rei; a la dècada dels noranta es creà el Club de Tir amb Arc es Cubells, que utilitza les galeries de tir existents en aquell poble. El primer esdeveniment important celebrat a Eivissa fou el XXXII Campionat Nacional de Tir amb Arc, l’any 1981. El voleibol va ser introduït pel Front de Joventuts. A mitjan anys setanta destacaven els equips Medina Eivissa i l’Eivissa Atlètic. El Poliesportiu Insular de sa Blanca Dona fou inaugurat amb la presència de l’equip Son Amar, de primera divisió. El futbol sala va ser introduït a les Pitiüses per Ricard Grivé l’any 1977 i, aviat, es va convertir en un fenomen social per la gran quantitat de practicants en totes les categories; alguns dels equips eren formats per antics jugadors de futbol professional. S’ha de mencionar la tasca de l’àrbitre internacional Antoni Costa. Ha destacat l’Eivissa Futbol Sala-Gasifred, que a la temporada 2001-2002 juga a primera divisió nacional A. L’afició a la columbofília es va veure eixamplada amb la creació, el 1970, del Club Columbòfil Portmany , que s’afegí als clubs ja existents. Els escacs es començaren a practicar de manera organitzada a partir de 1977 i aviat es crearen clubs d’aquesta modalitat a diferents poblacions de l’illa; entre els esdeveniments més destacats, cal anotar les partides simultànies que Garri Kasparov realitzà el 1989. De la mà de Vicente Segovia, el culturisme tengué un gran impuls entre els anys 1975 i 1983. La petanca es començà a practicar a la plaça d’Espanya de Sant Antoni i aviat s’estengué per altres localitats. La pràctica del triatló, que a Eivissa s’inicià el 1989, també ha aconseguit una gran popularitat, se n’han celebrat proves d’àmbit nacional i internacional, com l’Home de Ferro. Està previst que el campionat del món de 2003 d’aquesta modalitat se celebri a Eivissa. Entre els esportistes més destacats es poden citar Joan Josep Serra, Eduard Fioravanti i Xavier Bonet. Altres esports són l’automobilisme, amb la Pujada a sa Cala (prova puntuable per al campionat d’Espanya), la gimnàstica artística i rítmica (amb el torneig internacional celebrat l’any 1997), el karate, el bàdminton, la natació (amb el torneig Ciutat d’Eivissa, i que ha donat esportistes com Lourdes Roig), el golf amb Marcos Juan i Nicolás Loprete, l’esquaix, la hípica, el trot, la pesca submarina, amb la celebració del XXXIII campionat d’Espanya l’any 1992 i l’aviació esportiva, amb la celebració l’any 1986 del campionat d’Espanya de rastreig. [AST]