|
Eivissa, ciutat d’
Funcions urbanes
Les funcions de la ciutat d’Eivissa poden considerar-se des d’un
doble vessant. En primer terme atenent al procés històric,
segons el qual durant més d’un mil·lenni fou l’única
ciutat de l’illa (seguint criteris demogràfics i administratius).
Aquest fet implicà que a l’etapa contemporània es
definissin un conjunt de funcions pròpies de la seua consideració
com a capital de l’illa, seguint el model d’organització
derivat de la divisió administrativa en províncies feta
a mitjan segle XIX. Així es poden enumerar, entre d’altres,
funcions de caire administratiu: governació civil i militar; religioses:
seu del bisbat; sanitàries: ubicació dels serveis d’atenció
de salut mínimament concentrats; educativa: seu de l’únic
institut de l’illa; de representació institucional: oficines
dels vicecònsols d’altres països; portuària:
com a centre d’arribada d’una gran part dels vaixells de matrícula
no eivissenca; industrial: per l’assentament de les activitats navals
i alimentàries, úniques amb certa importància fins
als anys setanta del segle XXI, i d’infraestructures per al transport:
per la definició al seu entorn de les principals carreteres de
connexió amb els petits nuclis dels quartons. Actualment, la nova
administració autonòmica ha implicat un augment de la complexitat
de funcions, superposades a les històriques, entre les quals caldria
destacar-se’n altres d’abast insular, com són ara el
Consell amb les àrees d’administració i gestió
transferides i la presència d’òrgans de gestió
autonòmica (entre els quals sobresurt l’educació en
els nivells obligatoris). També es poden destacar la creació
de noves funcions com poden ser l’ensenyament universitari o les
derivades dels serveis de comunicació (telefonia avançada,
televisió, ràdio, etc.). En segon terme s’han de destacar
les funcions pròpies de tot centre urbà amb nivells de població
al voltant dels 30.000 habitants. Les funcions com a centre de consum
d’entitat fan que al municipi de la ciutat d’Eivissa tendeixin
a arreplegar-se quasi la totalitat de les activitats econòmiques
a la grossa, com les distribucions de productes (fonamentalment de material
de construcció i d’alimentació de consum), magatzems
de béns d’alta importància estratègica com
són ara els combustibles (dipòsits de combustibles líquids,
plantes transformadores, gas, etc.) i de tractament d’aigües
(dessaladora). A més, a la ciutat d’Eivissa s’hi ubica
una bona part de les funcions necessàries per al manteniment del
sector serveis, altament especialitzat a l’illa i que representa
un 80% de l’activitat socioeconòmica. En particular han de
destacar-se els sectors més importants, com són les administracions
públiques (funcionariat), des de la seguretat (policia local, policia
nacional, guàrdia civil), passant per les funcions de control i
administratives, fins als serveis socials d’assistència,
sanitaris i educatius; els serveis de transport públic i privat
per carretera i mar, i particularment totes aquelles activitats directament
relacionades amb el turisme, tant pel que fa a l’oferta d’allotjament
(al municipi s’han censat unes 10.000 places reglades) com a les
activitats estretament vinculades: concentració de funcions derivades
de l’oferta immobiliària i de les financeres, com són
oficines bancàries, companyies d’assegurances i altres funcions
d’intermediació lligades al moviment de capitals. [GMF]
|
