a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
Eivissa-Cultura i arts
Arquitectura
L’illa d’Eivissa té un important i variat patrimoni
arquitectònic, a causa de les diferents cultures que l’han
colonitzat al llarg del temps. L’aïllament geogràfic,
poblacional, socioeconòmic i cultural, ha possibilitat la perduració
en el temps, de trets històrics i culturals de totes les cultures
que han deixant la seua empremta en l’illa. Des de la prehistòria
i en un recorregut en el temps, es troba l’assentament d’època
fenícia de sa Caleta, exemple de conjunt protourbà. Més
tard en el temps, es troben els santuaris d’època púnica
des Culleram i des cap des Llibrell, així com la reconeguda arquitectura
funerària punicoebusitana, on destaquen els hipogeus i passadissos
que es troben al Puig des Molins. L’arquitectura defensiva és
una de les vessants més completes d’aquest patrimoni, representat
per les muralles àrabs i les renaixentistes que configuren la imatge
de la ciutat d’Eivissa, per les torres de defensa, les torres de
refugi, així com pels edificis religiosos fortificats del s XIV.
Aquestes esglésies, dins un paisatge fortament treballat pel home,
amb una mesura d’escala i una unitat que, amaga la colonització
del territori amb tot un seguit de murs de pedra que porten a buscar la
casa pagesa: exemple prou significatiu de l’arquitectura popular
mediterrània, paradigma de la funcionalitat en els anys trenta.
Exemple no tant sols d’arquitectura, sinó d’urbanisme
al mirar-la en el seu conjunt. Dins d’aquest urbanisme respectuós
amb el territori, cal mencionar les Salines, com actuació a gran
escala, així com, l’estructura de regadiu de ses feixes.
Per acabar en el segle XX, on destaca el conjunt de l’obra de Erwin
Broner i Josep Lluís Sert, juntament amb la més recent de
l’equip format per José Antonio Martínez-Lapeña
i Elies Torres. S’ha de ressenyar l’important paper jugat
pel patrimoni arquitectònic de l’illa, a l’hora de
ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat (Arquitectura 
).
[JPB/MDJ/TMT]
