|
davantal
m INDUM Peça de roba femenina que cobreix la part davantera
del vestit. En la feina té la utilitat de parar les taques i així
no sollar el vestit. Aquesta funció tenen els davantals
matancers que són peces de roba de drap, de quatre puntes
iguals, que fan servir tant els homes com les dones els dies de fer matances
. També apareix aquesta peça acompanyant el vestit
de gonella : es tracta del davantal de mostra,
fet del mateix teixit que el vestit (dos fils de llana
i un d’estopa o de cànem ),
és llarg i estret, amb una peça a dalt de més d’un
palm d’ample i brodada amb colors groguencs. A baix presenta una
via brodada de devers un centímetre d’ample. Els davantals
llargs dels vestits de color no es posaven mai amb les joies. Per portar
l’emprendada les dones es posaven el davantal curt,
llevat del cas de la gonella negra i el davantal de mostra que sí
podien portar prendes. Amb la gonella blanca se solia posar un davantal
curt, de seda dibuixada o treballada, o bé llisa, de color marró
o negre amb brodats petits que decoren tota la peça. Més
modernament, els vestits de color de mudar anaven també amb davantal
curt de seda treballada, mentre que els de diari es complementaven amb
davantals llargs d’indianeta, de llista
o de filets. Que, quan eren per mudar, no portaven butxaques;
però si eren per fer feina, les duien cosides de biaix i planes.
Les dones formentereres es feien davantals llargs amb butxaquetes més
arrodonides de la base i bufadetes, obertes per la part superior i brodades
que servien per portar-hi el mocadoret de mà. [CSC]
|