a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

dàlia f BOT/JARD [Dahlia sp., família de les compostes o asteràcies] És una planta originària de Mèxic. El seu nom genèric prové del deixeble de Linné, Andreas Dahl, que va estudiar aquesta planta de manera particular. A Mèxic els asteques s’alimentaven dels seus tubercles. Va arribar a Europa a final del s XVII per fer-se servir com a aliment. Al principi rebien el nom de georgianes en honor al botànic rus Georgi. Fou més tard quan se les anomenà oficialment dàlies. El 1864 una societat hortícola anglesa va prometre 50.000 lliures esterlines a qui aconseguís una dàlia de color blau clar. Aquest premi és encara avui a disposició de qui vulgui provar sort en aquesta aventura. Tots els híbrids que es coneixen han sorgit a partir de tres espècies mexicanes. El segle XIX es va començar una successió de noves hibridacions que ja han fet perdre la perspectiva de l’espècie primitiva. Es tracta d’una planta d’alçada variable. Les branques són erectes i buides, d’aspecte herbaci. Les arrels són tuberoses i allargades i fan manats. Les flors tenen forma de margarida en les simples, o forma arrodonida i amb molts de pètals en altres cultivades. La coloració de les flors és variabilíssima, i hi ha una gran quantitat d’híbrides; la corol·la també assoleix formes molt belles. Moltes vegades, pel seu creixement malforjat, necessita l’ajuda de suports. La gran majoria són plantes de jardí, però en alguns casos, com en el de les varietats nan, es poden cultivar en cossiets i en jardineres. Per a un bon cultiu han d’estar en un lloc de sol i ombra. Un sòl ric i profund és un requisit important per a una bona floració. Quant als regs, vol força d’aigua, i es beneficia molt de l’aportació d’adobs líquids. Al començament del creixement, si hom vol que les plantes ramifiquin —ja que cada brot portarà unes quantes flors—, s’han d’anar pinçant. La floració es produeix al començament de l’estiu i es pot prolongar al llarg de tota l’estació. Les arrels es planten cap al final de febrer i durant el mes de març. Quan les flors es van marcint, s’han d’anar eliminant les branques, tallant-les a devers 2 o 3 nus del terra. És una planta bastant rústica. La reproducció és molt senzilla, tant per divisió dels tubercles com per esqueixos apicals, tendres, que s’agafen quan es fa el pinçament. No sol patir gaires malalties, llevat d’algun atac de fongs. [MRS]