a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Damià ONOM Cognom existent a la vila d’Eivissa en el segle XVI i sobrenom que s’originà a la pagesia durant aquell mateix segle. En una nota dels Llibres d’Entreveniments es fa constar que el dia 10 de gener de 1533 els jurats armaren dues barques dels Damians i un altre llaüt per perseguir una embarcació mora. En els mateixos llibres i referides a la mateixa època es troben mencions de capellans que se’n van d’Eivissa o hi vénen en les barques de Cristòfol i Joanot Damià. Aqueixos dos mariners i un apotecari de nom Nicolau foren les persones més rellevants d’aquest cognom, el qual s’extingí a principi del segle XVII. Damià Tur de Bartomeu, que a mitjan segle XVI vivia a una finca de vora el Rafal Trobat, probablement era l’única persona de nom Damià en tota la campanya eivissenca. La raresa d’aquest nom a la pagesia segurament va ser la causa que esdevengués sobrenom de la seua descendència i que la seua casa pairal conservàs fins ara el nom de cas Damians. El matrimoni de Joan Tur Marí “Damià” (1673-?) amb Àngela Ferrer Ventimilla, filla de Marc Ferrer, principal repoblador de Formentera, féu que els Tur “Damià” s’establissin en aquella illa i n’esdevenguessin uns dels principals propietaris. Però una part dels descendents d’aquell matrimoni residiren a Vila i juntament amb la descendència del doctor en medicina Andreu Tur Torres “Damià” (1718-?) constituïren una de les estirps distingides de la ciutat. Dels Tur “Damià” que continuaren vivint a fora en sorgiren noves rames amb sobrenoms nous. D’Antoni Tur Escandell “Damià” (1667-?) en derivaren els Tur “Fita” i de Bartomeu Tur Orvai “Damià” (1674-?), els Tur “Basques”. [JPR]