casa

a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

casa f 1 ARQUIT Edifici destinat a habitació humana. Al llarg de la història les cases han adquirit formes molt diverses (

arquitectura). Així, p ex, la casa romana és una construcció urbana que deriva de la casa hel·lenística. Consta d’un gran atri

amb un descobert en el sostre per recollir aigua (compluvium), habitacions laterals (alæ), la gran sala de recepcions (tablinum), el menjador (triclinium) i un pati amb porxades i columnes (peristylium); a part hi ha altres habitacions accessòries. En són exemples la casa de Lívia, en el Palatí, i la del Faune, a Pompeia. El palau imperial està inspirat en la casa romana. Les cases urbanes es construïen seguint una planificació prèvia de “tauler de dames”, adoptant el model que s’utilitzava per fer el campament romà. Les ciutats estaven perfectament urbanitzades: fòrum

, teatre

, temple

, calçades

amb voravies per a vianants, bugaderies, panaderies, botigues, etc. Un bon exemple n’és la ciutat de Pompeia. Hi havia els dos tipus d’habitatges: la de la classe popular, senzilla, feta de maons

i la dels poderosos, de materials més nobles i decorades amb mosaics

i frescos

. A Eivissa, a les pallisses de Cala d’Hort

hi ha un establiment punicoromà, que es va utilitzar des del s V aC, en plena època púnica, fins al s VIII dC. A partir del s I dC, va adquirir les proporcions i l’estructura d’una vil·la romana. Totes les dependències s’organitzaren en torn d’un pati central quadrat, tant les d’habitacle, com les accessòries (magatzems, trull, molí d’oli, etc.). La casa gòtica es dóna el s XV al País Valencià i a les illes Balears. Sol anar lligada a la construcció de llotges

i palaus, de patis amb escales a un costat. A Dalt Vila hi ha una casa gòtica d’aquest tipus, can Comasema

, edifici dels s XV-XVI. Hi destaca una íntima finestra triforada. [JFF] 2 CULT POP Habitació, cambra que forma part de la casa pagesa tradicional; nom amb què es designa cadascuna de les estances destinades a allotjar persones, guardar utillatge o emmagatzemar aliments. Es tracta d’edificacions delimitades per murs de pedra que tenen entre 60 i 80 cm d’amplada. La superfície d’aquests murs és quasi sempre referida i emblanquinada a la cara interna; en canvi, la cara externa no és infreqüent que resti de pedra vista, esp a les parets no orientades al sud. Generalment l’espai interior de les cases és il·luminat i ventilat mitjançant una única finestra, que, per raons climatològiques i de seguretat, és petita i se situa a certa altària. Igualment és de petites dimensions la porta d’accés, que en alçada quasi mai no supera els 170 cm. Els sòls poden ser de terra premsada, roca, lloses de pedra o trespol a les habitacions que se situen a nivell d’en terra, i solen ser de rajoles de fang a les que es troben a la planta del pis. La coberta

és plana i constituïda a partir d’una superposició de tegell i capes d’alga, carbonell

i argila, que en conjunt són suportades per un embigat de savina o de pi. En ser la coberta independent per a cada estança, la casa, que és de planta generalment quadrada, es concreta formalment en una mena de cub. Aquest constitueix l’element espacial bàsic de les cases rurals. És, de fet, l’addició successiva de cases, en funció de les necessitats i possibilitats familiars, la que dóna lloc al conjunt que hom anomena casament

o ses cases. Habitualment cada casa rep un nom específic que designa la seua funció. Així, la casa del gra o del blat, és l’estança dedicada a graner, especialment del blat destinat a l’elaboració del pa; la casa del vi és el celler, i la casa de l’oli és la cambra on es troben les alfàbies que contenen aquest líquid; els embotits, i altres productes de la matança del porc, són penjats del sostre de la casa de la matança o de les matances o casa de la varia; la casa de guardar o del menjar és el rebost; i la casa de dormir o de jeure és el dormitori; la casa d’esterilitzar és l’estança on s’esterilitzen tots els cereals i els llegums; la casa del carro fa les funcions de magatzem i garatge per a aquest mitjà de transport, i és de planta rectangular i no té porta, sinó una gran obertura a la part frontal. En ocasions aquesta casa es pot trobar separada del casament constituint una edificació aïllada. Altrament les cases poden rebre noms en funció de la posició que ocupin dins el conjunt del casament o respecte a aquest. Així, una habitació situada a la part baixa s’anomenarà casa de baix, o casa de dins; la que es troba en una planta superior, casa alta o casa de dalt, la que està en un nivell entremig és l’adamunt, comunicada amb el porxo per devers mitja dotzena d’escalons; i casa de fora, la que resta relativament allunyada del casament o té porta exterior. Finalment, les cases poden prendre noms en funció de la seua antiguitat (la casa nova, la casa vella) o en funció d’altres característiques que presentin (la casa llarga o la casa grossa). 3 CULT POP Edificació de petites dimensions, destinada a emmagatze-mar productes agrícoles, guardar utillatge o allotjar persones temporalment. Així, la casa de la palla és el lloc destinat a guardar els utillat-ges que hom empra a l’era; la casa d’hort o de l’hort és destinada a guardar les eines i els utensilis necesaris per treballar l’hort quan aquest és lluny de la casa habitual, i en ocasions també té un fornell i un llit perquè el pagès hi pugui cuinar i passar la nit. Semblants funcions, però aplicades a la pesca, acompleix la casa del pescador, que se sol situar prop de la mar i no lluny de la casa del llaüt o varador. Aquesta té com a funció servir de refugi a l’embarcació de pesca, i se sol cons- truir tot aprofitant els desnivells rocosos de la costa, en un lloc arrecerat de la maror. Es tracta d’una senzilla construcció de planta rectangular, amb obertura frontal i precedida per un escar que permet pujar i baixar l’embarcació. Modernament, a les Pitiüses, els mots casa i casa pagesa, designen l’habitatge tradicional, desplaçant progressivament el mot casament

. 4 CULT POP Casa d’abelles: rusc. Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles

, per permetre l’aprofitament de la mel i la cera que aquestes elaboren. La casa d’abelles tradicional és constituïda per un siti de lloses de pedra, al centre del qual, i aïllat per una capa de carbonell, hi ha una soca buidada (sovent de gar-rover) o un cilindre de verduc interiorment revestit d’argila. Aquest habitacle, dins el qual les abelles fan la bresca, és tancat mitjançant dues tapadores de pedra, una de les quals presenta una o vàries obertures que permeten l’entrada i sortida dels insectes. Per sobre, el conjunt és cobert amb una llosa de pedra. Generalment aquestes construccions se situen als boscos o als voltants d’aquests, sempre a llocs arrecerats del sol i de les altes temperatures estiuenques. 5 DIAL loc S’usen els refranys populars següents: Casa feta amb furt, dura temps curt; Casa per al teu estar i dona que sàpiga filar. [AMB] 6 REL Casa santa: monument del Dijous Sant.