cadena f 1 Successió d’elements
metàl·lics enllaçats entre si l’un després de l’altre, que forma un conjunt
d’una gran resistència i una gran flexibilitat. [APC] 2
ETNOL Els protocols illencs deixen testimoni de diversos tipus
de cadenes al llarg dels segles estudiats. Pròpies del principi del s XVII
i de la primera meitat del s XIX són, p ex, dues cadenes d’or;
una, «ab deu dobles de maya menuda» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol
65v), i la segona de tres palms i mig (APE, 1845, fol 66), segons consta
en les seues descripcions respectives. Entre un informe i l’altre es troben
els registres d’algunes cadenes de plata. Aquest és el cas de les que es
varen inventariar en diversos llocs del quartó de Santa Eulària
 , en alguna
ocasió en conjunt amb Lignum crucis ,
en l’últim quart del s XVIII. «... una cadena de plata (...) Santa
Eularia, lugar de Peralta» (APE, M. Rosselló, 1770, fol 96); «... un
Lignum crucis, con su cadena de plata (...) Sta. Eulalia»
(APE, R Oliver i Castelló, 1786, fol 19). Cal fer un esment especial de
l’especificació de “baula de Cadena” amb què es descrivia un “Clauer de
dos Camas”, al final del s XVII; per entendre’n correctament el significat
cal veure les veus cinta ,
cadenó ,
clauer ,
baula ,
cama ,
cadeneta
i cordoncillo .
[LMP] 3 CULT POP Peça de la part interior del
molí constituïda per una sèrie d’anelles de ferro que subjecten un pern
de cada
congreny .
Permeten aturar la rotació del congreny de dalt i dirigir l’adequada orientació
del molí .
[CAM] 4 CULT POP Cabeçó
rudimentari amb una corda llarga per portar l’animal. [VMS] |
|
