cadastre m HIST Cens on es recullen les diferents
propietats immobles (urbanes i rústiques) amb finalitat fiscal. Si bé els
cadastres, en el sentit estricte de la paraula, no apareixeran fins al principi
del s XVIII, ja des de l’antiguitat han existit sistemes de recaptació d’impostos
basats en la riquesa de cadascun. Poc temps després de la conquista catalana
es començà a aplicar a les nostres illes l’anomenat morabatí, que
a partir de 1301 obligava totes les famílies amb béns valorats en més de
deu lliures a pagar una quantitat de vuit sous cada tres anys. Aquest impost
rebria també el nom de fogatge  ,
perquè cada casa representava un foc o una cuina. Els fogatges ens són útils
perquè ens permeten conèixer, només que sigui de manera aproximada, quina
era la població de les nostres illes en el moment en què s’aplicaren, en
no existir llavors, encara, els censos de població .
Si bé en un principi no hi havia una relació directa entre el que es tenia
i el que es pagava (tothom, teòricament, pagava el mateix), amb el temps
apareixerien les anomenades talles, que eren recaptacions d’impostos
extraordinàries, amb finalitats concretes. Per a l’aplicació d’aquestes
es feia primer una distribució geogràfica de les quantitats a pagar i, després,
dins cadascuna de les zones, es feia una teòrica distribució segons la riquesa.
El sistema continuava sense tenir en compte una distribució equitativa de
les càrregues, perquè, normalment, els que més tenien estaven exempts del
pagament de qualsevol càrrega fiscal per diverses raons: ser religiós, pertànyer
a un determinat estament, ocupar un determinat càrrec, etc. Els primers
censos amb finalitat clarament fiscal conservats a les Pitiüses són del
s XVII i reben el nom d’estims .
En ells es recullen els noms dels propietaris i una valoració total dels
seus béns. A les ter-res de la Corona d’Aragó
els cadastres apareixeran després de la guerra de Successió ,
com un intent de clarificar els complicats sistemes impositius vigents fins
aleshores. De tota manera, el sistema no presenta en un principi grans variacions
en relació a èpoques anteriors: l’Estat fixa la quantitat a recaptar, que
es reparteix entre les diferents unitats territorials, i aquestes la distribueixen
segons la riquesa de cadascú. Però no serà fins a ben entrat el s XIX que
es disposarà de cadastres en el sentit més estricte del terme, a partir
de la reforma del sistema impositiu feta l’any 1845. Un resum de les dades
del cadastre del 1860 va ser publicat per Casimir Urech Cifre
a la seua obra Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares
dedicados a las Cortes constituyentes. A partir d’aquesta obra es pot conèixer,
en l’àmbit municipal, quina era la producció agrària de les nostres illes
en aquell moment determinat, amb una informació que, en molts d’aspectes,
és molt més completa que la que oferirien els censos agraris
que es farien a l’Estat espanyol a partir del 1962. A partir de l’any 1906,
el cadastre és el que determina la propietat territorial amb diferents finalitats,
però especialment per a una distribució equitativa dels impostos de caràcter
territorial. Els cadastres, que actualment recullen una valoració molt detallada
de les propietats rurals i urbanes, solen ser revisats i actualitzats periòdicament.
[EPG] |
|
