caçóm ICTIOL [Galeorhinus galeus,
família dels esciliorínids, ordre dels carcariniformes, infraclasse dels
elasmobranquis, classe dels condrictis] Peix selaci d’aspecte semblant a
la mussola
(Mustelus asterias), perquè ambdós presenten, com a característiques
comunes i típiques de la família, cinc parells de fenedures branquials,
dues aletes dorsals sense espines i una escotadura en el marge posterior
del lòbul superior de l’aleta caudal; això no obstant, les dues espècies
es diferencien en el fet que el caçó presenta dents superiors i inferiors
amb cúspides agudes. Altres característiques específiques són la presència
d’espiracle i l’inici de la primera aleta dorsal posterior a les aletes
pectorals. Els ulls tenen una membrana nictitant. Les proporcions del cos
fan que mostri un aspecte robust, amb el mussell lleugerament inclinat cap
a la part superior. El color és gris en la regió dorsal i blanquinós argentat
en el ventre. L’espècie arriba als 2 m de longitud, i la grandària més comuna
és d’un metre i mig. Es reprodueix de forma ovovivípara i té un nombre de
descendents d’entre 15 i 40. La seua àrea de distribució queda restringida
a l’Atlàntic i a la Mediterrània. Viu a prop del fons, entre 50 i 400 m,
encara que pot arribar fins a la superfície. La seua dieta es composa de
preses vives, normalment peixos teleostis, però també és capaç d’ingerir
objectes de tot tipus. La seua carn és força apreciada, i és una de les
espècies que s’assequen per ser consumides d’aquesta manera, pràctica molt
tradicional encara a Formentera. També és designat amb el nom de ca
marí, denominació oficial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
[JCE]
(Mustelus asterias), perquè ambdós presenten, com a característiques
comunes i típiques de la família, cinc parells de fenedures branquials,
dues aletes dorsals sense espines i una escotadura en el marge posterior
del lòbul superior de l’aleta caudal; això no obstant, les dues espècies
es diferencien en el fet que el caçó presenta dents superiors i inferiors
amb cúspides agudes. Altres característiques específiques són la presència
d’espiracle i l’inici de la primera aleta dorsal posterior a les aletes
pectorals. Els ulls tenen una membrana nictitant. Les proporcions del cos
fan que mostri un aspecte robust, amb el mussell lleugerament inclinat cap
a la part superior. El color és gris en la regió dorsal i blanquinós argentat
en el ventre. L’espècie arriba als 2 m de longitud, i la grandària més comuna
és d’un metre i mig. Es reprodueix de forma ovovivípara i té un nombre de
descendents d’entre 15 i 40. La seua àrea de distribució queda restringida
a l’Atlàntic i a la Mediterrània. Viu a prop del fons, entre 50 i 400 m,
encara que pot arribar fins a la superfície. La seua dieta es composa de
preses vives, normalment peixos teleostis, però també és capaç d’ingerir
objectes de tot tipus. La seua carn és força apreciada, i és una de les
espècies que s’assequen per ser consumides d’aquesta manera, pràctica molt
tradicional encara a Formentera. També és designat amb el nom de ca
marí, denominació oficial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
[JCE]