cabra f ZOOL [Capra hircus] 1
Animal mamífer remugant. Sol viure en ramats petits composats per un mascle
(boc  ,
cabró )
i per cinc o sis femelles. Sol estar armat de dues banyes girades cap enrere,
encara que també hi ha la cabra sulla, que no les presenta. El cos és cobert
de pèl roig o negre, però també sol tenir-hi clapes blanques. Té les cames
robustes i la coa molt curta. S’enfila a llocs difícils i aprofita pastures
pobres, que els altres animals rebutgen. L’afecció a menjar quasi tota classe
d’herbes, vegetals i arbres (i fins i tot roba i paper), provoca més d’un
maldecap als pagesos, ja que solen provocar danys a cultius i arbres fruiters,
si hi poden arribar. Per evitar que les cabres vagin als horts, solen anar
travades o es mantenen dins tancats. Solen pasturar vora ramats d’o-velles,
per tal d’aprofitar, així, tota l’herba dels terços. La cabra rep diverses
denominacions segons el seu color, la forma de les banyes i les condicions
lleteres: la cabra clapada és aquella que presenta taques blanques
damunt el pelatge roig o negre; la cabra pintada, bigarrada
o serenjada, la que té el pelatge de diferents colors; la cabra
paloma, la que és totalment blanca; la cabra bolterenya, la
que és clapada de blanc, gris i negre; la cabra caragolada, la
que té el pèl caragolat; la cabra faixada, la que té una faixa
de diferent color a mitjan cos; la cabra vinçada, la que té vinces
de diferents colors; la cabra banyuda, la que presenta banyes,
esp si són grosses; la cabra sulla, la que no presenta
banyes; el cabraboc o la cabraboc és l’animal que presenta
el comportament confús del mascle i la femella, o aquell en què, després
del sacrifici, es troben òrgans del sexe contrari; la cabra primerenca
és la que fa el cabrit prest; la cabra tardana, la que el fa més
tard; la cabra mamellada, la que té dos mamellons al coll; la cabra
lletera, la que duu llet a les dues mamelles; la cabra baciua,
la cabra jove que no ha criat mai; la cabra bessonera, la que fa
dos o més cabrits en cada part; la segalla, la que encara no ha
anat de boc; etc. Les cabres domèstiques de les Pitiüses no corresponen
a races determinades i ben definides; deriven, segurament, de la cabra ibèrica
i formen subraces provinents de la raça murciana o d’altres línies del llevant
peninsular. As Vedrà
es troben cabres semisalvatges, els propietaris de les quals les solen agafar
una volta a l’any. Aquesta cabra ha estat introduïda a l’illot recentment,
després d’un temps de no haver-n’hi hagut. Les cabres viuen en estat de
llibertat i cada any s’organitzen caceres dels bocs. As Vedrà les cabres
mengen arbustos que creixen de forma silvestre i beuen en cocons d’aigua
de pluja; en temps de sequera, els amos hi porten aigua dolça. Així mateix
es troben cabres en les mateixes condicions al cap de Barbaria
, a Formentera.
El comportament d’aquestes cabres mig salvatges és ben diferent del que
presenten les domèstiques: solen ser esquives i desconfiades, encara que
hom s’hi pot acostar fins ben a prop, com al cap de Barbaria. Solen menjar
plantes silvestres i fulles d’arbre. [AMB/APM/MRM] 2 CULT
POP Rodada de cabres. El dia de Sant Joan o el dia de Sant Pere era costum
a molts de pobles de les Pitiüses recollir una bona manada de cabres, les
quals eren engalanades amb unes esquelles grosses decorades amb motius vegetals,
i portar el ramat a l’església precedit d’una esquadra de sonadors per rebre
la benedicció, acabada la qual les cabres eren munyides i es repartia llet
a qui en volia. [MTT] 3 JOC A ses cabretes fugen.
Nom de diversos jocs infantils eivissencs de persecució. S’hi pot jugar
de dues maneres: 1) Els jugadors fan un rotlo i es posen d’acord per imitar
tots la mateixa acció. El que para està enmig, i ha d’endevinar allò que
estan representant els altres jugadors. En el moment que ho endevina, tots
comencen a córrer —és quan les cabretes fugen— i el
que és agafat para. 2) Es fa una ratlla en terra. Tots els jugadors es posen
a un costat de la marca, tret del que para, que es posa al davant d’ells
i separat unes vint-i-cinc passes. Un del grup va davant del que para i
comença a representar una acció en mímica: si aquest endevina allò que li
volen dir, l’altre estreny a córrer i ha d’arribar a la ratlla abans que
sigui tocat. Si ho aconsegueix, s’ha salvat i és un altre el que ha de fer
la representació. Si és tocat, passen a parar tots dos, i així successivament.
El joc acaba quan només queda un jugador per agafar. En el pròxim joc pararà
el primer que hagi estat agafat. [NRB] |
|
