cabeçola f BOT Herbes bulboses del gènere Muscari,
de la família de les liliàcies  ,
anomenades també calabruixa .
Es caracteritzen per presentar una inflorescència en raïm terminal, amb
flors apicals estèrils i inferiors fèrtils, ambdós tipus de diferent forma
i color. Els tèpals estan soldats formant una corol·la que sembla una caçoleta.
Els fruits són capsulars amb dues llavors negres a cada lòcul. El Muscari
comosum és el de major talla, amb un bulb globós o ovatopiriforme,
de 2 a 4 cm de diàmetre, cobert de túniques brunes o rogenques, sense bulbets
de multiplicació, el qual sol trobar-se a més de 5 cm de profunditat. Les
fulles són basals, canaliculades, arriben fins als 60 cm de llarg i 2’2
d’ample; són d’un verd lluent, amb nombrosos nervis ben patents, amb el
marge denticulat i acaben en una punta en forma de caputxeta. La inflorescència
és única i arriba als 70 cm, en raïm laxe cilíndric o piramidat. Els pedicels
de les flors fèrtils són més llargs que el perigoni, amb una petita bràctea
a la base. El periant fèrtil, en forma de tub acampanat, té de 7 a 8 mm
de llarg i és de color bru olivaci. Les flors superiors, estèrils, són dretes,
violàcies i sostengudes per llargs pedicels, de tal manera que formen una
espècie de pinzell. Floreix de març a maig. És molt corrent a Eivissa i
a Formentera en camps de conreu i a vegades es troba també a la garriga;
es troba en abundància en sòls arenosos. És planta mediterrània, que també
arriba a l’Europa central i oriental. El bulb conté una subs-tància afí
a una saponina, que té propietats diürètiques. El Muscari neglectum
és de mida més petita. Té un bulb ovat, que arriba a 2’5 cm, amb túniques
brunes i porta nombrosos bulbets de multiplicació a la base. Les fulles
són linears recorbades i fortament canaliculades, de fins a 5 mm d’amplada
i més llargues que la inflorescència. El raïm és dens, de forma ovada o
oblonga. Les flors fèrtils són oblongues, urceolades, de 4 a 6 mm de llargada,
d’un blau violaci fosc, amb una obertura circular, amb cinc dentetes de
color clar i sostengudes per curts pedicels amb dues bràctees a la base;
emeten una forta olor de pruna. Les flors estèrils són d’un blau més clar.
Viu a Eivissa, en camps i zones forestals, en terres roges i sobre sòls
rocosos. Aquesta espècie no ha estat trobada a Formentera. És planta mediterrània
i centreeuropea. [NTT] |
|
