Cabanilles,
Joan (Eivissa s XVIII
— 1765) HIST Corsari. Germà d’Antoni Cabanilles 
i pare de Bartomeu Cabanilles .
La primera notícia que es té d’aquest patró és una causa oberta perquè la
nit del dia 4 de març de 1748, estant el seu pinc, anomenat Avemaría,
refugiat al port de Sant Antoni de Portmany a causa d’un temporal, i el
llondro català del patró Sebastià Pasqual, de Tortosa, embarrancats al mateix
indret, Joan Cabanilles i la seua tripulació varen desembarcar de contraban
gèneres del llondro, els quals varen ser amagats a la casa d’un pagès de
Sant Josep i després traslladats a l’església d’aquest poble, i repartits
més tard entre la tripulació de Cabanilles sense haver passat per la duana.
Els gèneres, que consistien en unes teles, varen ser taxats en 3.266 reials
de billó i 20 morabatins. Hi hagué una forta disputa entre Marina i Intendència
(Rendes), ja que les dues parts pretenien tenir jurisdicció sobre els gèneres.
El 8 d’agost de 1762, Joan Cabanilles era comandant dels xabecs correus
d’Orà. L’intendent de Cartagena li demanà la raó per la qual no va aprofitar
la sortida d’una esquadra de guerra que havia sortit d’aquell port en direcció
a Orà i no hi havia anat en la seua conserva. Cabanilles respongué que,
a l’hora que va sortir l’esquadra (les sis del matí), els vents no eren
favorables; que quan el temps va millorar i va anar a casa del governador
per recollir la papereta de la sortida, aquest li va demanar si podia carregar
cinc o sis-cents quintars de neu per als malalts de l’hospital d’Orà. Cabanilles
hi va accedir i era per això que havia tardat tant de temps a sortir. El
3 de novembre de 1764, l’intendent de Cartagena, Juan Domingo de Medina,
escriu al batliu fra Julián de Arriaga i li demana que, ja que en el contracte
firmat el 9 d’abril de 1751, per fer el correu d’Orà, tenen la concessió
els xabecs d’Antoni Cabanilles i d’Antoni Pasqual, i que Antoni Cabanilles
ha mort, i ha heretat el seu germà Joan Cabanilles, es faci un nou contracte
amb aquest últim, que és el que actualment mena el xabec. En cas afirmatiu,
demana si el nou contracte s’ha de fer per l’escrivania de Marina, ja que
els nòlits es paguen per la tresoreria del departament, o bé si s’haurà
de fer pel ministre d’Hisenda d’Orà, tal com estava fet el contracte vigent
aleshores. Se li contestà que no s’havia de mesclar en res d’això, ja que
aquest assumpte era competència del Ministeri de Guerra. El 5 de febrer
de 1765, aquest patró i Antonio Lucena, patrons dels xabecs del cor-reu
d’Orà, demanaren el grau d’alferes de fragata en correspondència als seus
mèrits com a correus d’Orà des de feia dotze anys. Se’ls denegà la petició.
Segons Isidor Macabich ,
va morir en una acció contra un xabec algerià el 13 de novembre de 1765.
[PVG] |
|
