Cabanilles,
Bartomeu(Eivissa s XVIII)
HIST Corsari. Fill de Joan Cabanilles
i nebot d’Antoni Cabanilles.
El 16 de novembre de 1765 demanà el grau d’alferes de fragata per haver pres
part en el combat del dia 13 contra un xabec de moros, combat en el qual morí
el seu pare, i per tenir la seua mare, Maria Lavale, baldada des de feia nou
anys al llit. També recordava que era nebot del finat tinent de fragata Antoni
Cabanilles. Basant-se en aquests antecedents, demanava també que li fos concedit
el comandament del xabec Ibicenco, que aleshores feia el correu d’Orà,
ja que l’havia menat en diverses ocasions per malaltia del seu pare. Li fou
concedida la petició d’assolir el grau d’alferes de fragata el 9 de desembre
de 1765. El dia 21 d’octubre de 1773, en un viatge de Cartagena a Orà, va
lliurar un combat amb un pinc algerià, combat en què va ser ferit. El 10 de
novembre de 1775, el comte de Ricla informà a l’intendent de Cartagena, Julián
de Arriaga, que el rei havia resolt accedir a la petició dels patrons del
correu d’Orà, Bartomeu Cabanilles i Antonio Lucena, d’augmentar la seua assignació
en 80 pesos mensuals sobre els 300 que aleshores tenien reconeguts segons
l’article 6 de la contracta, a fi que poguessin cobrir el sobrecost de fer,
a més del correu, el transport de tropes d’un port a l’altre. L’1 d’abril
de 1776 fou nomenat capità del port d’Eivissa amb un sou de vint escuts al
mes. Prengué possessió del càrrec el 13 de maig de 1777. El 17 de maig de
1782, el rei li donà sis mesos de llicència a fi que pogués anar a restablir-se
on volgués de la seua mala salut. El 17 de febrer de 1783 escrigué al marquès
González de Castejón, ministre principal de Marina, i li deia que, havent-se
firmat la pau amb el rei d’Anglaterra just en el moment en què duia 1.000
pesos gastats en el seu xabec, en el qual duia cinquanta hòmens de tripulació,
se’l destinàs a fer el cors per guardar les costes de llevant i les illes;
i, en cas contrari, que se l’indemnitzàs amb 1.500 pesos. Aques-ta petició
fou reiterada el dia 1 de març següent, al mateix temps que al·legava que,
si no li feien cas, es veuria a la ruïna. El 6 de maig de 1783, Bartomeu Cabanilles
s’oferí a fer el cors en qualsevol indret on fos enviat amb el seu xabec anomenat
San José y Santa Rita, a canvi de 1.470 pesos mensuals.
Fou admesa la seua proposta amb les condicions esmentades, a més de la pólvora
i de les municions que gastàs en els possibles combats que pogués tenir. El
San José y Santa Rita anava armat amb 16 canons i tripulat
per cent hòmens, però serien del seu compte totes les avaries i reparacions
que s’haguessin de fer al vaixell. El dia 16 de juny, Cabanilles sortí de
Cartagena en conserva del xabec del també eivissenc Antoni Ferrer. Ambdós
vaixells formaven part d’una esquadra menada pel tinent de navili Vicente
Ruiz de Apodaca i es dirigien a les Balears. El 10 d’agost arribà a Cartagena
i fou comissionat per dur a Tànger un oficial espanyol i tres arraixs moros
presoners. El dia 18 d’agost fou destinat a guardar les costes del llevant
peninsular fins a Catalunya, les illes Balears incloses; per a aquesta missió
formà part de l’esquadra que comandava Antonio Barrientos. El 18 de setembre
Cabanilles arribà a Palma amb els pals major i trinquet rendits a causa d’un
temporal. A Palma se li facilitaren dos pals nous i s’incorporà a l’esquadra.
El 14 d’octubre fou destinat a guardar la costa des del cap de Gata fins a
Alacant formant part de l’esquadra de José Urel. El dia 9 de desembre fou
acomiadat perquè els seus serveis ja no es consideraven necessaris. El 20
de desembre escrigué un memorial en el qual feia un recull de la seua història,
a fi de demanar la gràcia de 1.500 pesos. La seua petició fou atesa i li va
ser concedida la dita quantitat. [PVG]
i nebot d’Antoni Cabanilles 