a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
i oncle
de Bartomeu Cabanilles .
Aquest patró va prendre part en la conquista d’Orà el 31 de juny de 1731,
juntament amb Jaume Planells
“Sit”, menant un dels tres xabecs eivissencs. Va ser el correu que va dur
a Cartagena el despatx del marquès de la Mina, comandant general d’Orà,
amb la notícia de la rendició d’aquella ciutat. Acabada la conquista, va
ser nomenat correu entre Orà i Cartagena. Seguidament, va rebre l’ordre
de sortir, amb el seu xabec anomenat Avemaría, a fer el cors per
les costes de llevant d’Orà, on prengué un vaixell moro carregat de blat
i d’altres gèneres. El 4 de setembre de 1736 Antoni Cabanilles era a Eivissa
a vigilar la construcció del seu nou xabec. Havia deixat el comandament
de l’Avemaría a mans del seu segon, Pere Joan Serra .
El 13 de juliol de 1737, Cabanilles prengué un petit xabec moro car-regat
de blat, ordi i sal, que dugué a Orà. Havia sortit formant part d’una esquadra
amb les galiotes San Luis, San Fernando (aquesta, menada
per Jaume Planells “Sit”), tres embarcacions corsàries d’Orà i el xabec
d’Antoni Pasqual .
El 9 d’agost, juntament amb el seu company en el servei de correu, Antoni
Pasqual, agafà un vaixell carregat d’armes, del qual no coneixia la bandera,
i el dugué a Orà. El dia 12 d’agost d’aquell mateix any, ambdós patrons
prengueren una altra embarcació sospitosa a la costa d’Àfrica i la dugueren
a Cadis. El dia 20 de setembre de 1739, Cabanilles era a Cartagena amb el
seu xabec, la fragata de Francisco Pérez i el pinc d’Andrés Buzo, que s’estaven
armant per sortir en cors per les costes d’Àfrica. L’armament de l’Avemaría,
de 140 tones, consistia en 8 canons del 4, 20 pedreres, 60 fusells, 60 pistoles,
25 piques, 25 sabres, 39 cartutxeres, 5 caixes d’ampolles de foc, pólvora,
bales i ble corresponents a una tripulació en guerra de 60 hòmens. El dia
30 de desembre, en un dels viatges entre Orà i Cartagena, Cabanilles es
trobà amb una fragata sense bandera, a la qual donà caça. Quan la fragata
va veure la disposició d’atac, va aixecar la bandera anglesa. Cabanilles
va disparar una canonada d’avís i la fragata va virar i posà la proa cap
al seu vaixell. Aquest, com que no va saber si el vaixell era de guerra
o mercant, va fugir en direcció
a Cartagena. El dia 2 de febrer de 1740, el xabec de Cabanilles va entrar
a Cartagena procedent d’Orà. Cabanilles informà que darrerament els moros
estaven entrant els seus ramats en els sembrats que hi havia als voltants
d’Orà, i que alguns dies els havien hagut de disparar fins a cinquanta canonades.
També digué que a mitjan canal d’Orà s’havia trobat un navili hamburguès,
des del qual li havien dit que el passat dia 27 havien vist una fragata
anglesa que n’escortava una altra de mercant de la mateixa nacionalitat.
El 28 de març següent, Cabanilles informà que, venint d’Orà, havia vist
fins a dotze navilis de guerra anglesos a unes nou llegües de Cartagena.
El dia 24 d’agost de 1740, l’intendent de Cartagena, Alejo Gutiérrez de
Rubalcaba, informà que Cabanilles havia abordat sense resistència, a unes
30 milles d’Orà, el vaixell holandès La Galera Jacoba, del capità
Joan Augustembourg, la totalitat de la càrrega del qual, encara que pertanyia
a una potència amiga, consistia en gèneres anglesos. Aquest assumpte va
durar fins al 1743, any en què va ser declarada bona presa pel que feia
a la càrrega i mala pel que feia al vaixell. El 22 de desembre de 1742 demanà
que li fos concedit el grau de tinent de fragata. Aportà certificats de
mèrits de Josep Vallejo, comandant general d’Orà, d’Antonio del Río Espinosa,
comissari intendent, i de Josep Carrillo de Albornoz, capità general. El
30 de gener de 1743, dugué a Cartagena el vaixell holandès anomenat Llòsia,
que anava a Venècia carregat d’arengades i plom. A instàncies de l’ambaixador
francès a Cartagena, encarregat dels assumptes holandesos, fou posat en
llibertat, no sense fortes discussions a causa de l’actuació poc clara de
l’escrivà de Marina. El mes d’abril següent, Cabanilles es negà rotundament
que Guillem Mallol fos nomenat comandant de l’esquadra de xabecs correus
d’Orà (aleshores estava formada pel del propi Cabanilles, el d’Antoni Pasqual
i el de Guillem Mallol). Deia que si el nomenament es portava a terme, deixaria
el servei després d’onze anys. Les autoritats de Marina de València escrigueren
al Ministeri, a Madrid, i digueren que si Cabanilles no estava conforme
amb aquest nomenament, menys ho estaria Pasqual, que tenia el mateix grau
que Mallol, el d’alferes de fragata. El 25 de setembre embarcà 50 hòmens
per anar a ajudar un dels xabecs correus que havia estat atacat per dos
vaixells moros a dues milles del port de Cartagena. Quan varen sortir ja
era de nit i, encara que varen anar fins a la costa d’Àfrica, no els varen
trobar. El 28 de juliol de 1744 tornà a demanar el grau de tinent de fragata,
o almenys el d’alferes de fragata, amb més antiguitat que altres que ja
ho eren, i amb menys mèrits que ell, ja que a tots els havia tengut a les
seues ordres i ara havia de passar la vergonya que el manassin. Li fou concedit
el grau de tinent de fragata, però sense sou. El 27 de novembre de 1750,
el rei resolgué que els sis-cents pesos anuals que tenia de sou el servei
de correu d’Orà es repartissin a parts iguals entre Antoni Cabanilles i
Antoni Pasqual. El 16 de febrer de 1752 Cabanilles fou objecte d’una amonestació
pel seu mal comportament durant el transport de tropes de Cartagena a Orà,
sota el comandament de Pedro de la Cerda. El sis de març següent, Cabanilles
proposà a la Reial Armada que li compràs el seu xabec, l’Avemaría,
valorat en 1.589 reials i 6 morabatins. El 14 de juliol de 1753 escrigué
al ministre de Marina i li proposà que li fos canviat el xabec amb el que
feia de correu d’Orà, anomenat Garzota, de 300 tones, ja que no el podia
mantenir amb els quaranta hòmens de tripulació que tenia autoritzats, i
hi havia el perill que caigués a mans dels algerians. Proposà que li fos
canviat per un altre de més petit (l’Ibicenco o el Catalán)
i la diferència de preu li fos abonada en sous. El 3 d’octubre d’aquell
mateix any li fou lliurat l’Ibicenco i, a més, la quantitat de
54.834 reials de billó i 23 morabatins. El 2 de juliol de 1755 Cabanilles
escrigué al rei i li demanà que la patent de cors que tenia al seu nom,
per sortir amb el xabec Dulce nombre de Jesús, la pogués subrogar
en el seu tinent Vicent Ferrer, perquè el seu germà, Joan Cabanilles
, que l’havia
de substituir en el comandament del correu d’Orà, encara estava malalt,
i no podia deixar aquest servei. El 19 de maig de 1761 féu una instància
a fi que li fos reconegut el grau i el sou de tinent de fragata, ja que
no podia navegar ni sortir al carrer a causa d’estar malalt (adjuntava un
certificat del metge). El 5 de gener de 1762 tornà a demanar el sou de tinent
de fragata. El 19 de gener, l’intendent de Cartagena, Juan Domingo de Medina,
féu un informe reservat en el qual deia que els béns que es coneixien a
Cabanilles consistien en la propietat del xabec que feia el correu d’Orà,
a més d’algunes cases i altres béns sense importància, que havia comprat
amb el que havia tret d’una presa feta als anglesos en la guerra passada.
El 5 de juny demanà que se li donàs el comandament d’una galiota o de qualsevol
embarcació llatina. Morí el dia 14 d’octubre de 1764, de mort natural. El
1771, Isabel Bofill, vilda d’Antoni Cabanilles, demanava alguna almoina
al rei per poder subsistir, ja que solament li quedava una petita part del
xabec que feia el correu d’Orà, amb la qual cosa no podia viure tot l’any.
Li foren concedides dues pagues anuals del sou mensual que tenia el seu
difunt espòs. [PVG]