a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
, nasqué
a Dalt Vila i, des de ben jove, mostrà inclinació per la carrera
militar. El 1796 ja era cadet al regiment d’infanteria de Navarra.
Poc després realitzà estudis d’enginyeria a la prestigiosa
Acadèmia de Barcelona. El 1808, ja capità, participa en la
guerra contra les tropes napoleòniques, a Portugal, a les ordres
del marquès del Socorro. Posteriorment passà a Extremadura,
on destacà a les batalles de Gamonal, Puente del Arzobispo, Miajadas,
Trujillo, Medellín, Talavera, Ocaña i Castalla. En acabar
la guerra, havia assolit el grau de coronel gràcies als seus mèrits
militars. Pocs anys després fou cap d’estat major del general
Lacy a l’exèrcit de Galícia, i el 1815 fou ascendit a
brigadier i, poc després, nomenat cap d’estudis de l’Acadèmia
Especial d’Enginyers. El 1823 fou cap d’estat major a l’exèrcit
d’Andalusia, en ple període d’invasió francesa.
Anys més tard, la reina Isabel II el nomenà mariscal de camp
i capità general de Granada. Arribà a ser, també, director
general d’Infanteria i d’Enginyers, i elaborà un reglament
de l’Acadèmia d’Enginyers que fou molt ben valorat en el
seu temps. Els seus mèrits militars li valgueren ser designat pròcer
del regne, en diverses ocasions, i subsecretari del Ministeri de la Guerra.
El 1822 fins i tot en fou ministre, amb Martínez de la Rosa, durant
quatre mesos. Però presentà, amb tot el govern, la renúncia,
que només li fou acceptada a ell per motius de salut. Modesto Lafuente
glossa la seua habilitat com a parlamentari i Pérez Galdós,
als Episodios Nacionales, el seu sentit de la disciplina. És
autor d’una Memoria histórico topográfica militar
de las plazas de Barcelona, Palma, Tarragona, Alcudia y Ciudadela, importancia
actual de sus fortificaciones y nuevas obras que se deben practicar,
obra de 572 pàgines amb dobles plànols. És fill il·lustre
de la ciutat d’Eivissa. [ERM]