a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
). [JPS/ERM]| a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir |
| Balàfia,
pla o plana de TOPON Extensa plana
del sector central de l’illa d’Eivissa, situada a l’est del
conjunt arquitectònic rural de Balàfia, a la parròquia
de Sant Llorenç, municipi de Sant Joan de Labritja. Per llevant,
limita amb la plana d’Atzaró, ja dins el municipi de Santa Eulària
des Riu. Es tracta d’una de les zones baixes que conformen un eix de
terres més deprimides que va des del pla de Portmany, a l’oest,
fins a la plana des Figueral, a l’est, entre els sectors més
elevats des Amunts, al nord, i de la sèrie de Llentrisca, al sud,
on s’obre cap a la vall del riu de Santa Eulària, del qual n’és
el principal afluent. Els al·luvions del tor-rent de Labritja i d’altres
canalades que hi flueixen han reomplert la plana, configurant uns sòls
fèrtils i ben desenvolupats, aprofitats intensament per a activitats
agrícoles. S’hi poden trobar horts allà on hi ha prou
disponibilitat d’aigua, i cultius de cereals amb arbres (garrovers,
ametllers, etc.) a les terres de secà. El poblament en aquesta zona
sembla que sempre ha estat relativament dens, i avui encara és una
zona ben poblada, sobretot prop de la carretera d’Eivissa a Sant Joan,
que travessa el pla paral·lela al torrent. Gairebé tot el
poble de Sant Llorenç es troba sobre el pla de Balàfia, així
com també una petita part del poble de Santa Eulària (la vénda
des Novells ). [JPS/ERM] |
