a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
,
a l’est amb la de Balàfia de Baix ,
més al sud amb la de Safragell
i a l’oest amb les des Boletar de Baix
i de Canadella . Ocupa part de la
plana de Balàfia i els estreps sud-orientals del puig des Mossons
, amb el qual el pendent creix progressivament
a mesura que hom avança cap al nord-oest, fins a arribar als 258
m, cim on conflueix aquesta vénda amb les de Canadella i Santa Llúcia
de Baix. El puig des Mossons és un dels estreps meridionals de la
serra des Amunts , l’àrea
muntanyen-ca del nord de l’illa d’Eivissa, mentre que la plana
de Balàfia forma part de les diverses planes que constitueixen el
sector central de l’illa d’Eivissa, al sud des Amunts, des del
pla de Sant Antoni de Portmany fins al des Figueral. No hi ha cap torrent
important que passi per aquesta vénda; algunes torrenteres amb capçalera
a la part alta pràcticament desapareixen en arribar al pla, i s’infiltren
abans d’afluir al tor-rent de Labritja ,
que fa d’eix fluvial de tota la zona. A la vorera del pla es troben
diverses fonts, com la de Balàfia, la de més tradició
de la parròquia. Com a molts llocs de l’illa, no són
gaire cabaloses, però eren prou importants com per mantenir les cases
pageses que se n’abastaven. Alguns indrets per on sortia aigua fa uns
anys, avui són eixuts, pel descens del nivell freàtic dels
últims anys, a causa de la sobreexplotació dels aqüífers.
A l’àrea més plana, es troben profunds i fèrtils
sòls al·luvials, que es fan més prims a mesura que
hom ascendeix, fins a trobar-se amb els típics sòls calcaris,
quan els pendents ja són ben pronunciats, menys aprofitables i, gairebé
sempre, coberts de pinars. El límit entre terrenys cultivats i àrees
cobertes de brolla amb pins, se situa aproximadament a l’altura de
la corba de nivell de 150 metres sobre el mar. Com a tot el camp d’Eivissa,
el poblament és dispers, excepció feta de l’anomenat
grup de Balàfia , una associació
molt harmoniosa de cinc cases i dues torres de defensa, cas absolutament
atípic a la ruralia eivissenca, i per això mateix carregat
de simbolisme. A la vénda, hi ha devers una cinquantena de cases,
quasi totes a l’àrea plana, la majoria situades bé vora
la carretera d’Eivissa a Portinatx, bé prop d’allí,
vora els camins que en surten. Curiosament no n’hi ha cap a la vora
del temple parroquial, situat al límit entre aquesta vénda
i la de Canadella. Les dades sobre el nombre d’habitants de la parròquia
indiquen que s’ha mantengut més o menys estable al llarg d’aquest
segle i que ara potser comença a augmentar una mica. El mateix sembla
que passa en l’àmbit de la vénda, on es veuen algunes
cases velles abandonades, però també se n’hi fan algunes
de noves. A banda de la carretera d’Eivissa a Portinatx, que fa de
límit entre aquesta vénda i la de Balàfia de Baix,
l’única via asfaltada que s’hi troba és la que va
de l’esmentada carretera a l’església de Sant Llorenç.
La resta són camins de terra, però en general estan en bon
estat. Administrativament, Balàfia de Dalt és una de les dotze
véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan ha dividit la
parròquia de Sant Llorenç, dotant-la d’uns límits
fixos. Tota l’àrea alta, aproximadament la que cobreix el bosc,
queda protegida per la Llei d’Espais Naturals
(LEN), en ser considerada com a part de l’Àrea Natural d’Especial
Interès anomenada «del
puig d’en Basseta al puig des Mossons». Pràcticament tota
la part de la vénda no ocupada pels pinars l’ocupen els cultius
de secà: cereals, acompanyats, sobre el mateix terreny, d’arbres,
bàsicament garrovers i ametllers. Resten algunes petites àrees
d’horta, sobretot a prop de les fonts, on es pot obtenir aigua amb
facilitat. Allí hi ha tarongers, llimoners i hortalisses. [JPS]