a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

Balàfia de Baix, vénda de GEO Vénda de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, al terme municipal de Sant Joan de Labritja. Limita al nord amb les véndes des Codolar i de Santa Llúcia de Baix , a l’est amb el terme municipal de Santa Eulària des Riu (parròquies de Sant Carles i de Santa Eulària), al sud amb la vénda de Safragell i a l’oest amb la vénda de Balàfia de Dalt . Comprèn el sector central de la part baixa de la plana de Balàfia, i els seus límits són del tot convencionals, no naturals (així, per exemple, la divisòria amb Balàfia de Dalt és la carretera d’Eivissa a Portinatx). Aquesta plana té un lleuger pendent cap al sud, però la diferència entre els extrems de la vénda no supera els 20 m (aproximadament entre els 80 i els 60 m sobre el nivell de la mar). La cobreixen els al·luvions que hi ha dipositat el torrent de Labritja , que travessa pel mig, i les diverses torrenteres que hi flueixen. Es considera que forma part de les diverses planes que constitueixen el sector central de l’illa d’Eivissa, al sud des Amunts , des del pla de Sant Antoni o de Portmany fins a la plana des Figueral . El torrent de Labritja és el més important dels que aflueixen al riu de Santa Eulària, i fa un temps portava tanta aigua com el mateix riu, ajudat pel fet de travessar àrees amb importants aqüífers, com aquesta mateixa, on l’aigua fins i tot és canalitzada en sèquies artificials que permeten algunes àrees d’horta relativament importants. Com a tota l’illa, avui els aqüífers es troben per sota del seu nivell habitual, i alguns estan en perill d’esgotament, a causa de la gran sobreexplotació practicada d’ençà del boom turístic dels anys seixanta. Les disponibilitats d’aigua són cada dia menors, i també en aquesta zona s’ha pogut comprovar el descens dels nivells freàtics. Els sòls predominants són, per tant, els al·luvials, ben aprofitables agrícolament, sobretot prop del llit del torrent, on assoleixen profunditats considerables. Només es troben algunes clapes de vegetació natural, ocupades per la típica brolla amb pinar. Són petites àrees forestals ben delimitades, que ocupen algunes zones més rocalloses o part d’alguna hisenda que fou abandonada fa uns anys. No és una brolla massa densa, per tal com està molt condicionada per la presència humana, i fins i tot s’hi pot trobar alguna àrea només amb pins, reconvertida en espai d’esbargiment. El poblament és dispers, encara que molt localitzat al llarg dels camins principals que travessen la vénda i, sobretot, a la vora de la carretera d’Eivissa a Portinatx. En conjunt es pot comptabilitzar una cinquantena d’edificacions, i, tot i que les dades de què hom pot disposar es refereixen a tota la parròquia de Sant Llorenç, sembla que els últims anys el nombre d’habitants de la vénda comença a augmentar lleugerament, després de mantenir-se moltes dècades més o menys estancat. Administrativament, Balàfia de Baix és una de les dotze véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan ha dividit de manera oficial la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia. Els límits ara no són, per tant, aproximats, sinó concrets; la vénda ocupa un espai ben delimitat. La major part de la vénda es dedica a cultius de secà, que fins i tot s’han expandit, com demostra el fet que hi ha diverses sènies abandonades amb què anys abans es treia aigua per regar. Existeixen, però, bastants àrees d’horta, on hi ha bàsicament arbres fruiters (sobretot tarongers), combinats amb hortalisses i també amb àrees de vinya. Al secà, s’hi fan cereals i arbres, bàsicament ametllers, garrovers i figueres. En aquesta vénda hi ha bona part dels comerços del poble, situats tots a la vora de la carretera: botigues, bars, negocis on es combinen les dues coses, restaurants, un estanc i poca cosa més. Pel que fa a les comunicacions, la xarxa de camins surt tota de la carretera d’Eivissa a Portinatx, i travessa la vénda en direcció oest-est, exceptuant un camí que fa d’eix nord-sud a l’altra banda del torrent de Labritja, que hi corre paral·lel. Alguns d’aquests camins s’han asfaltat darrerament dins el Pla de Millora de Camins Rurals de les Balears, com ara el que, al nord, es dirigeix cap a Sant Carles de Peralta per Morna, o l’anomenat camí des Fil , que travessa Balàfia de Baix pel centre. [JPS]

- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici