Balàfia
de Baix, vénda de GEO Vénda
de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, al terme
municipal de Sant Joan de Labritja. Limita al nord amb les véndes
des Codolar i de Santa Llúcia
de Baix , a lest amb el terme municipal
de Santa Eulària des Riu (parròquies de Sant Carles i de Santa
Eulària), al sud amb la vénda de Safragell
i a loest amb la vénda de Balàfia de Dalt .
Comprèn el sector central de la part baixa de la plana de Balàfia,
i els seus límits són del tot convencionals, no naturals (així,
per exemple, la divisòria amb Balàfia de Dalt és la
carretera dEivissa a Portinatx). Aquesta plana té un lleuger
pendent cap al sud, però la diferència entre els extrems de
la vénda no supera els 20 m (aproximadament entre els 80 i els 60
m sobre el nivell de la mar). La cobreixen els al·luvions que hi
ha dipositat el torrent de Labritja ,
que travessa pel mig, i les diverses torrenteres que hi flueixen. Es considera
que forma part de les diverses planes que constitueixen el sector central
de lilla dEivissa, al sud des Amunts ,
des del pla de Sant Antoni o de Portmany fins a la plana des Figueral
. El torrent de Labritja és el més
important dels que aflueixen al riu de Santa Eulària, i fa un temps
portava tanta aigua com el mateix riu, ajudat pel fet de travessar àrees
amb importants aqüífers, com aquesta mateixa, on laigua
fins i tot és canalitzada en sèquies artificials que permeten
algunes àrees dhorta relativament importants. Com a tota lilla,
avui els aqüífers es troben per sota del seu nivell habitual,
i alguns estan en perill desgotament, a causa de la gran sobreexplotació
practicada dençà del boom turístic dels
anys seixanta. Les disponibilitats daigua són cada dia menors,
i també en aquesta zona sha pogut comprovar el descens dels
nivells freàtics. Els sòls predominants són, per tant,
els al·luvials, ben aprofitables agrícolament, sobretot prop
del llit del torrent, on assoleixen profunditats considerables. Només
es troben algunes clapes de vegetació natural, ocupades per la típica
brolla amb pinar. Són petites àrees forestals ben delimitades,
que ocupen algunes zones més rocalloses o part dalguna hisenda
que fou abandonada fa uns anys. No és una brolla massa densa, per
tal com està molt condicionada per la presència humana, i
fins i tot shi pot trobar alguna àrea només amb pins,
reconvertida en espai desbargiment. El poblament és dispers,
encara que molt localitzat al llarg dels camins principals que travessen
la vénda i, sobretot, a la vora de la carretera dEivissa a
Portinatx. En conjunt es pot comptabilitzar una cinquantena dedificacions,
i, tot i que les dades de què hom pot disposar es refereixen a tota
la parròquia de Sant Llorenç, sembla que els últims
anys el nombre dhabitants de la vénda comença a augmentar
lleugerament, després de mantenir-se moltes dècades més
o menys estancat. Administrativament, Balàfia de Baix és una
de les dotze véndes en què lAjuntament de Sant Joan
ha dividit de manera oficial la parròquia de Sant Llorenç
de Balàfia. Els límits ara no són, per tant, aproximats,
sinó concrets; la vénda ocupa un espai ben delimitat. La major
part de la vénda es dedica a cultius de secà, que fins i tot
shan expandit, com demostra el fet que hi ha diverses sènies
abandonades amb què anys abans es treia aigua per regar. Existeixen,
però, bastants àrees dhorta, on hi ha bàsicament
arbres fruiters (sobretot tarongers), combinats amb hortalisses i també
amb àrees de vinya. Al secà, shi fan cereals i arbres,
bàsicament ametllers, garrovers i figueres. En aquesta vénda
hi ha bona part dels comerços del poble, situats tots a la vora de
la carretera: botigues, bars, negocis on es combinen les dues coses, restaurants,
un estanc i poca cosa més. Pel que fa a les comunicacions, la xarxa
de camins surt tota de la carretera dEivissa a Portinatx, i travessa
la vénda en direcció oest-est, exceptuant un camí que
fa deix nord-sud a laltra banda del torrent de Labritja, que
hi corre paral·lel. Alguns daquests camins shan asfaltat
darrerament dins el Pla de Millora de Camins Rurals de les Balears, com
ara el que, al nord, es dirigeix cap a Sant Carles de Peralta per Morna,
o lanomenat camí des Fil ,
que travessa Balàfia de Baix pel centre. [JPS] |