a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir
arriben a la supremacia
religiosa al panteó cartaginès. Aquest fet ha de vincular-se
amb les transformacions i els canvis polítics que tenen lloc a Cartago
després de la derrota d’Himera, el 480 aC. La irrupció
d’aquest déu vora Tanit, fa pensar que podria tractar-se d’una
divinitat d’origen libi. Tanmateix el seu nom apareix a les inscripcions
datades devers el 825 aC, del rei Kilamuwa, trobades a Zincirli, capital
d’un principat situat al vessant oriental del massís muntanyós
de l’Amanus, a Síria septentrional. El nom de Baal-hammon significa
precisament ‘Senyor d’Amanus’. En aquest sentit cal assenyalar
que el primitiu Senyor d’Amanus era el déu Dagó, divinitat
de caràcter agrari, cosa que fa suposar que Baal-hammon degué
ser un títol que suplantà el teònim pròpiament
dit. L’origen fenici d’aquest déu queda confirmat per la
descoberta a la regió de Tir d’un amulet, datat el s VI aC,
que duu el seu nom. La major part de les inscripcions de les esteles procedents
dels tophets de Malta, Cartago, Sicília i Sardenya, estan
dedicades a Baal-hammon i a Tanit, junts o per separat. Els tophets
eren els recintes sagrats on es realitzaven els sacrificis i on eren enterrats,
dins urnes, després de la incineració, tant els nens com els
animals oferts als déus. Alguns autors pensen que aquest lloc, on
es realitzava aquest ritual anomenat molk, era igualment una necròpolis
infantil. Aquesta divinitat s’assimilà als déus Cronos
i Saturn, però continuà sent adorada amb el seu nom fins al
s I dC, i posteriorment amb el de Baal-addir, Baal-qarnaïm
i, més tard, amb el de Saturn, a la Cartago romanitzada. Igual que
Saturn, és el déu de l’agricultura i de la fertilitat,
i per això apareix representat dret o assegut en un tron, amb un
manat de blat o tres espigues a la mà esquerra, i a vegades amb una
corona vegetal al cap, cosa que confirma la seua essència agrària.
Aquest fet permet explicar l’ofrena del molk, ja que el sacrifici
humà és precisament una de les característiques dels
cultes de fertilitat. A Eivissa, curiosament, tot just es troben representacions
d’aquest déu i no està testimoniat fefaentment el seu
culte, encara que cal suposar que, com a parella de Tanit, degué
ser adorat a l’illa. Al Museu Arqueològic d’Eivissa
es conserven dues estatuetes atribuïdes
a aquesta divinitat, que apareixen assegudes al tron i porten a les mans
la doble destral, que també és un dels seus atributs. [JFG]