a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

absolutisme m HIST Sistema polític que conegué gran difusió a Europa al llarg dels segles XVII i XVIII. El seu principi bàsic és que la monarquia ha de tenir un poder absolut, completament al marge de qualsevol altre poder temporal, i només sotmès a Déu. Si bé com a moviment polític teòric no es desenvolupà plenament, sí que les diferents monarquies europees, per diverses raons, varen veure augmentar el seu poder. Això es va fer a partir de la centralització de tres aspectes fonamentals: les forces militars, la recaptació d’impostos i la burocràcia. Contra l’absolutisme es donaren diferents conflictes socials i polítics. La classe social en la qual es fonamentà l’absolutisme va ser l’alta noblesa, que considerava que un poder centralitzat facilitaria el control de la societat i el manteniment dels seus privilegis com a classe. El problema va ser que l’absolutisme comportava per si mateix una contradicció interna: els recursos amb els quals s’havia de mantenir el sistema provenien només de les classes socials menys afavorides des d’un punt de vista econòmic, i en canvi l’alta noblesa, que era la que realment podia pagar, n’estava exempta per diferents privilegis. Aquesta contradicció va ser una de les causes directes de l’inici de la fi de l’absolutisme: la Revolució Francesa (1789), que acabà amb aquest sistema en aquell país, indret on havia assolit el màxim desenvolupament. Pel que fa a les Pitiüses, ja dins el segle XVII, sota el regnat dels darrers monarques de la Casa d’Àustria , ja es varen començar a notar els primers senyals d’absolutisme. Una mostra d’això en seria el que passa amb el funcionament de la Universitat . Les dues reformes que es feren a les Ordinacions dins la segona meitat del segle XVII reforcen molt el paper del governador (representant del monarca), que passa a dirigir directament la seua redacció i a controlar la insaculació ( Ordinacions), o sigui, els noms de les persones que poden ocupar càrrecs. En aquesta mateixa època hi ha un fet també significatiu: l’intent, per part de la Corona, de fer-se amb les salines. Les protestes de la Universitat i dels consenyors eclesiàstics aturaren de moment l’intent. Uns anys després, al llarg de la guerra de Successió , l’arxiduc Carles d’Àustria , malgrat les seues promeses de respecte escrupolós als drets dels pobladors de les Pitiüses, va llogar les salines d’Eivissa a Joan Baptista Visconti . De tota manera, va ser després de l’acabament de la guerra quan es varen notar realment els efectes de l’absolutisme: la Universitat (a la qual fins i tot se li canvia el nom pel d’Ajuntament ) passa a ser controlada directament pel governador, que proposa a la Reial Audiència els noms de les persones que n’han de formar part, i en presideix sempre les reunions. A més, les salines passen a formar part de les rendes de la Corona, en base al dret de conquista. Quan després de prop de vint anys de reclamacions s’aconseguirà un pagament anual per aquest tema, el rei dirà clarament que això es fa en concepte d’almoina i no com a reconeixement d’un dret de la Universitat. El moviment de la il·lustració , a finals del segle XVIII, serà potser el darrer intent d’adaptació de l’absolutisme als canvis que s’estan donant. El que es vol és millorar la situació de les classes menys afavorides, sense posar en qüestió per res els drets de les classes dominants. A les Pitiüses els il·lustrats voldran millorar la situació de les classes mitjanes i baixes, però fent que aquestes millores siguin pagades pels mateixos possibles destinataris. Una altra mostra seria que es crea un nou organisme, la Junta de Govern ( il·lustració), formada per «les persones més destacades de l’illa». Al llarg del primer terç del segle XIX es donaran a l’Estat espanyol les darreres mostres d’absolutisme, a diferents períodes del regnat de Ferran VII . [EPG]
- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici